Valdés: "Em vaig apartar i me'n vaig anar, segur que la gent del Barça esperava molt més de mi"

No té gaire inclinació a parlar amb la premsa, però potser per la situació professional que viu, Víctor Valdés ha parlat amb el conegut periodista colombià Marlon Becerra, amic del porter del Manchester United i de la seva dona, Yolanda. L'entrevista --d'uns 45 minuts, gravada al juny (prèvia a l'enfrontament amb Louis van Gaal) però emesa ara per la cadena RCN des de Cartagena de Indias-- està plena de titulars.

En primer lloc, l'exmeta blaugrana afirma que si tornés a néixer "no tornaria a ser porter". "Sempre he dit que em van fer creure que servia i per circumstàncies de la vida vaig anar pujant fins a professional. I vaig tenir la sort que van confiar en mi. Però no és un camí fàcil i segurament no m'ha compensat els anys que he patit amb els que m'han anat bé. He tingut molts dies en què no hauria volgut ser-hi", argumenta.

Com a porter té un palmarès increïble, però només destaca els èxits col·lectius. "No m'agrada recordar estadístiques. No sóc bo ni per recordar la data de naixement dels meus fills... Sé que hi ha hagut èxits molt importants, però sempre he dit que per a mi els tres principals èxits han sigut les tres Copes d'Europa guanyades amb el Barça. No em passa pel cap anteposar un rècord personal a un títol col·lectiu. Mai ho he fet", afirma.

"Guardo un DVD molt especial, és un recopilatori de l'esdeveniment més especial de la meva carrera, la final de Champions de París. Aquesta és la millor nit de la meva carrera, a partir d'aquí la meva carrera va anar cap amunt", recorda l'exporter culer, que també reconeix que el seu comiat del club no va ser el millor: "No va ser com volia per culpa del tractament que havia de seguir a Alemanya i per culpa del meu caràcter: em vaig apartar i me'n vaig anar. La gent segurament esperava molt més d'algú com jo. Segurament em recrimino certes actituds d'aquesta mena de la meva persona".

El pitjor moment

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

El porter es refereix a la lesió que es va fer contra el Celta el març del 2014, quan es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll dret. "Si aquell dia no hagués sigut capità, no m'hauria lesionat", considera, i explica que va protestar a l'àrbitre perquè xiulés una falta fora de l'àrea i que si hagués sigut penal no hauria recolzat malament la cama. Però també treu una cosa bona d'aquest moment, sens dubte el pitjor de la seva carrera esportiva. "Els futbolistes vivim una vida irreal, ens ho donen tot fet i la lesió em va fer viure la vida real, perquè durant els mesos que vaig viure a Ausburg anava dues vegades al dia a recuperar-me en tramvia. No m'agrada la fama, un dia s'apagarà la llum i espero que sigui difícil trobar-me", afegeix.

I com no podia ser d'una altra manera, l'entrevistador també li pregunta sobre Messi. "És talent pur. Ha sabut superar-se any rere any, amb la pressió de ser el millor. Perquè ell ho sap. He compartit vestidor amb jugadors amb un talent fora de sèrie, Ronaldinho, Xavi, Iniesta... però sempre ha estat un nivell per sobre d'aquest talent. M'ha fet millorar com a persona, com a professional, com a company i com a porter. No té sostre".