«Fa un cert vertigen tornar als resultats del 2001»

La caiguda de la sincronitzada espanyola del podi al Mundial de natació de Kazan ha fet girar la vista cap a Anna Tarrés (Barcelona, 1967), la que va ser seleccionadora de l'equip des del 1997 fins al 2012, al qual va conduir al cim, i que va ser apartada del càrrec de manera inexplicable. Tarrés, que descansa aquests dies a Tossa, després d'assessorar l'equip de França en la cita mundialista, passa balanç.

-Espanya ha viscut una enorme decepció per la baixada al cinquè lloc de l'escalafó. ¿Com ho valora?-Més que decepció, sabíem que existia aquesta possibilitat. Després de l'Europeu de Berlín, on els resultats no van ser bons i dels resultats dels tornejos de l'any, podien donar-se aquests resultats per la presència d'un rival molt complet com Ucraïna i per la millora del Japó, que arribava amb força i ha entrat a matar al Mundial.

-¿Què ha trobat a faltar en l'actuació de l'equip espanyol?

-Espanya ha baixat a nivell col·lectiu, en els petits detalls de la sincronització, en les coreografies. I no només per ser un equip jove, sinó perquè és inexpert. En els 15 anys que vam estar en la selecció vam intentar descobrir i perfeccionar un talent que els altres no tenen i explotar-lo al màxim: la creativitat. Vam fer exercicis amb una innovació per sobre de la mitjana i això es va traduir en actuacions memorables, que encara es recorden.

-¿Quins comentaris va rebre a Kazan del món de la sincro sobre l'equip d'Esther Jaumà?

-Que hi ha hagut una millora en relació amb l'any passat, però que Espanya no havia arribat al nivell de presentació dels exercicis al qual estaven acostumades.

-¿Ona ha salvat la imatge col·lectiva amb les seves dues medalles?

-Jo crec que la presència d'Ona Carbonell en el solo, sense prendre part en les rutines d'equip, és un luxe que no ens podíem permetre. És sortir del pas avui i prou, perquè el solo no és una modalitat olímpica. Són les actuacions d'equip i els resultats que s'aconsegueixin els que poden garantir un suport econòmic que és importantíssim en un esport minoritari. L'èxit de la sincro a Espanya ha sigut el treball en l'equip en un 80%, reforçat per la presència d'estrelles com Mengual, Ona Carbonell o Andrea Fuentes. Però als seus inicis la força era l'equip.

-¿Li sap greu la caiguda després d'ajudar a treure l'esport del no res?

-Em provoca cert pànic pensar com s'haurà de treballar per reflotar aquesta situació. Fa cert vertigen saber que aquests resultats ens tornen a l'any 2001, quan érem cinquenes. No dic que no es pugui fer. El que dic és que no serà fàcil tornar i menys fer-ho a un any d'uns Jocs en què el Japó, que s'ha incorporat al grup del podi, anirà per totes perquè d'aquí cinc anys seran elles les que tindran els Jocs a casa.

-Llavors, ¿creu que encara hi ha temps? Perquè algunes integrants de l'equip han admès que veuen necessari canviar algunes rutines.

-Se'ls ha de donar un vot de confiança. Tant de bo que tinguin temps. Però ja ho dic, no serà fàcil.

-L'actuació del Japó, amb la tornada d'una entrenadora exigent com ­Masayo Imura, és una demostració que en l'esport d'elit només val l'exigència.

-Demostra que l'entrenador és una peça clau en el procés de l'èxit en qualsevol equip. No és l'única. Però sí una peça important. Només s'ha de veure on estava el Japó en la seva primera etapa o la Xina abans que ella l'agafés i on l'ha deixat. Això no vol dir que no hi hagi alts i baixos, però sí que hi ha una línia. Els exercicis que ha presentat el Japó no són un portent en l'aspecte artístic, però sí que han tingut un grau de dificultat tècnica altíssim.

-Carpena va dir per explicar la seva sortida de la federació que Espanya havia de plantejar-se anar més enllà de la plata i el bronze i buscar l'or en aquesta nova etapa.

-Crec que buscava una excusa com a argument de la seva actuació. Però si realment pensava que es podia fer d'una altra manera, els resultats no l'estan avalant. No és només la sincronitzada. En la resta d'esports de l'aigua, tampoc.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

-Per cert, vostè va guanyar la demanda als jutjats després del seu acomiadament. ¿L'han indemnitzat?

-És un tema a punt de resoldre's. El jutge va dictaminar acomiadament improcedent i el va declarar nul i després el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs que va interposar la federació, fet que demostra que la causa de l'acomiadament no només no va estar justificada sinó que va atemptar contra el meu honor.