Arda entra per la porta gran

Va entrar com els grans Arda Turan, que va tenir una rebuda multitudinària al Camp Nou (uns 6.000 aficionats, molts d'ells turcs, el van victorejar), pròpia d'una gran estrella. Una posada en escena digna d'un crac que va contrastar amb la simplicitat de la presentació institucional, un protocol condicionat pel procés electoral que viu el club. Ramon Adell, president de la gestora, va firmar el contracte del futbolista (cinc temporades) i Josep Miquel Terés, del departament de comunicació, el va acompanyar en la roda de premsa, amb multitud de mitjans de Turquia i, tot s'ha de dir, una pèssima traducció del turc a l'espanyol (frases senceres del jugador van ser despatxades en cinc o sis paraules).

Interioritats a banda, Arda va desbordar felicitat per «jugar al millor equip del món, amb els millors jugadors del món i al millor estadi del món». Per això va exigir al seu representant que s'oblidés de totes les propostes que tenia sobre la taula quan el Barça va picar a la seva porta. «Tenia moltes ofertes, però a l'aparèixer la del Barça vaig rebutjar totes les altres», va confessar el jugador, que va admetre estar «nerviós» quan es va posar per primera vegada la samarreta del seu nou equip.

DEBUT AL GENER / «Estic al lloc on he volgut estar tota la meva vida. Els que em coneixen saben que des de nen he volgut formar part d'aquest equip». Arda va desitjar que els cinc mesos que l'esperen fins a poder debutar oficialment, per la sanció de la FIFA, no se li facin gaire llargs. «El temps passa ràpid», va deixar anar, disposat a aprofitar aquest període per adaptar-se al sistema de joc. «No serà fàcil, però espero tenir una bona transició».

PATIR PER GUANYAR / També va deixar clar que no ve com a recanvi de ningú i que no li agraden les comparacions. «No sóc aquí per substituir Xavi. Ell és un símbol, però jo tinc el meu estil i la meva manera de treballar. Vull guanyar-me el públic amb la meva pròpia personalitat». De fort caràcter -«allò va ser una equivocació», va admetre quan li van recordar el llançament d'una bota contra un línier en un partit contra el Barça- i exquisida tècnica, Arda va desvelar les bases del seu futbol: «He sigut un lluitador tota la vida. Disfruto del patiment i sempre m'ha agradat patir per poder guanyar. Però ara jugaré en un altre equip i amb un altre sistema i vull demostrar que puc adaptar-m'hi. Vull mostrar el millor Arda».

No se sap per ara el dorsal que lluirà, encara que el sis que ha deixat Xavi és molt llaminer. «Això no m'importa ni em preocupa. Parlaré amb els meus companys quan ho hagi de decidir», va confessar, evidenciant que no vol ferir susceptibilitats ni atorgar-se cap protagonisme. Mentre dóna voltes al número, ja sap quin serà el seu lloc al vestidor. La seva taquilla (que també van utilitzar Keyta, Song i Zambrotta) està situada al costat de la de Mascherano i molt a prop d'un dels racons on també es canvien Neymar i Alves.

Notícies relacionades

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida

LA CONFESSIÓ DE CEREZO / Dos jugadors a qui admira però que estan lluny del llistó que té marcat amb dos altres símbols del Camp Nou. «Sempre he dit que Messi és el millor del món, però el meu ídol és Iniesta», va sentenciar, feliç també perquè el primer missatge que va rebre va ser el del primer capità: «Benvingut». També Luis Enrique el va trucar amb anterioritat. «Jugaré on ell decideixi, estic acostumat a fer-ho en diverses posicions».

Enrique Cerezo, president de l'Atlètic, va assegurar que el seu club «no tenia cap pressa per vendre Turan», desmentint així Bartomeu, que va pressionar la gestora perquè executés la compra d'Arda.