La trama del 23-F va treballar alhora en una desena d’escenaris per acabar amb el Govern de Suárez

Notícies relacionades

Tejero va posar en dubte els plans d’Armada: «És un matusser, el que vol és ser president com sigui»

Joan Carles I va prohibir al general Armada acudir a la Zarzuela i els colpistes van creure que era una sentència «deixar el Borbó lliure»

Al llarg de sis pàgines es detallen acuradament totes les opcions que es van valorar per acabar amb l’Executiu de Suárez davant el malestar existent a l’Exèrcit. Els primers escenaris passen per les "operacions civils" que, presumiblement, implicaven una moció de censura a l’aleshores president i l’elecció d’un nou govern. Així, es contemplava l’opció "d’ideologia democratacristiana", que estaria protagonitzada per Miguel Herrero de Miñón, enfrontat a Suárez; José Luis Álvarez y Álvarez, aleshores ministre de Transport, i Landelino Lavilla, president del Congrés en aquell moment. No obstant això, s’advertia que aquest pla no comptaria amb el suport de Manuel Fraga.

Una altra opció era la creació d’un "govern mixt" de PSOE i Alianza Popular (AP) que, en aquest cas, estigués presidit per Fraga. Tanmateix, la intenció era que aquest "es cremés pel pla antiterrorista" i que fos Rodolfo Martín Villa qui es postulés a la presidència el 1983. D’altra banda, hi havia el govern d’"ideologia socialista", que sorgís d’un pacte amb el "grup dissident" de la UCD i l’abstenció del PCE. En aquest cas també es va plantejar la idea que comptés amb un "complement militar" i que la presidència l’assumís un "general de tarannà liberal", com Manuel Gutiérrez Mellado, aleshores vicepresident; el general José Antonio Sáenz de Santa María o Manuel Díez-Alegría.