El mirall trencat de Pantani

A Marco Pantani se'l recorda el 1999 punxat al peu d'Oropa. Se'l veu l'últim del grup. Tots al seu davant: obligat a passar, un per un, els contrincants i els seus gregaris. I, a continuació, una gesta per a la llegenda: la següent imatge que apareix del Pirata és al podi, vestit de rosa i amb la victòria d'etapa. Increïble. Una cosa mai vista. Escalador de llegenda.

«Com pujava a Alpe di Pampeago. Anava al darrere, en el primer cotxe dels comissaris, i gairebé resultava impossible anar tan ràpid, en una pujada i en una bici». Josep Bochaca, avui president de la Federació Catalana de Ciclisme, era fa 16 anys el president del Jurat Internacional del Giro; és a dir, la màxima autoritat a l'hora de regir els destins reglamentaris de la ronda italiana, com l'àrbitre que dirigeix la final de la Champions i es veu obligat a ensenyar la targeta vermella a la gran estrella del partit.

Alpe di Pampeago, dos dies abans del desastre i un abans de l'última ascensió a Madonna di Campiglio, on retorna demà el Giro, va ser l'última gran victòria de Pantani a Itàlia, el seu últim dia de rosa, feliç al cim pel seu triomf. Els humans, a un minut del Pirata; Paolo Savoldelli, segon en la general, a més de cinc minuts. Només quedava el Mortirolo en el camí cap a Milà, però la carrera ja estava sentenciada. Amb aquest sensacional panorama Pantani es va ficar al llit.

«Jo m'encarregava de la direcció del Giro en carrera, però hi havia un altre  comissari designat per la Unió Ciclista Internacional, Antonio Coccioni, que estava al capdavant de l'equip mèdic que feia el que se'n deia controls antidopatge aleatoris», recorda Bochaca.

Els controls de sang

Cal situar-se 16 anys enrere. La Unió Ciclista Internacional (UCI), d'acord amb els sindicats dels corredors, havia decidit efectuar de manera aleatòria controls de sang durant la competició, alarmada pel que era un secret a crits, indemostrable sense proves, però que circulava per tot arreu: l'EPO, que era indetectable en aquella època, circulava per les venes dels ciclistes. Com que hi havia hagut algunes morts per trastorns cardiovasculars es va establir una norma, que no era res més que una espècie de dopatge organitzat. Es podia competir fins amb un 50% d'hematòcrit (nivell de glòbuls vermells). Si se superava no hi havia càstig per dopatge (sense arguments no es pot sancionar), però es considerava que el corredor tenia un «problema de salut» i se li retirava la llicència durant 15 dies.

El 4 de juny, tots els equips del Giro van dormir repartits en hotels de l'estació d'esquí de Madonna di Campiglio, una de les més in d'Itàlia. A les sis del matí del 5 de juny, el comissari Coccioni va repartir els seus homes. S'havia decidit prendre mostres de sang a nou equips: Ballan, Navigare, Cantina Tollo, Polti, Amica Chips, Mercatone Uno, Saeco, ONCE i Lampre. Els inspectors mèdics es van dirigir als hotels. Les anàlisis van començar a les 6.40 i van acabar a les 8.05 del matí. Després, a l'hotel mèdic, van començar a analitzar les proves recollides.

Notícies relacionades

El Giro es converteix en un infern per a Juan Ayuso

Ignasi Armengol, director general de Fira Circuit.: "Moltes ciutats anhelen el que Barcelona té des de fa dècades"

« Coccioni va ser el primer a saber-ho. Hi havia un problema. I ni més ni menys que amb el dorsal 1. Abans de trucar-me a mi es va posar en contacte amb l'UCI, a Lausana. 'Obra en conseqüència', li van dir. A mi només em va dir per telèfon que m'acostés al seu hotel, que havia passat una cosa greu. Mai vaig pensar que l'afectat fos Pantani. Em va informar i al cap de poc va aparèixer Giuseppe Martinelli». Martinelli era el director del Mercatone Uno, el conjunt de Pantani. «Estava en fora de joc. No entenia res. Impossible que Pantani estigués per sobre del 50% d'hematòcrit. Que, si us plau, repetíssim l'anàlisi. Se li va dir que no».

Martinelli va arribar a l'hotel i se'n va anar a l'habitació de Pantani. «Estàs fora». El Pirata no va dir res. Va anar al lavabo i d'un cop de puny va trencar el mirall. Va entrar en un túnel sense sortida. El 14 de febrer del 2004 va morir d'una sobredosi de cocaïna.