El Cadí es posa a 100

Bagà es llevarà avui amb un immens pessigolleig, una sensació que a mitjans de setembre des de fa cinc anys recorre aquest petit poble a peus del Cadí i que es manté viu durant 24 hores, la frontera que marca el final d'una prova imponent, l'Ultra Pirineu, que fins aquesta edició se celebrava amb el nom de Cavalls del Vent, i que organitza Salomon. A les set del matí, a la plaça de Bagà, haurà sonat la música de L'últim mohicà, amb aquell aire èpic tan apropiat per al que no deixa de ser una enorme aventura, enmig d'una barreja de nervis, alegria, il·lusió, i el respecte que mereix enfrontar-se a 100 quilòmetres al llarg del Parc Natural del Cadí Moixeró, i que per primera vegada envoltarà el Pedraforca, amb un desnivell de 6.300 metres positiu. Una carrera que es comença a córrer amb les cames i que s'acaba amb el cap.

Un total de 1.000 corredors (2.500 en total en les diferents proves, entre elles una marató), emprendran un dels grans reptes del creixent calendari de carreres de muntanya, una modalitat que Catalunya domina com ningú al món (la selecció és l'actual campiona) i que té en noms com Kilian Jornet i Núria Picas els seus grans herois. Però juntament amb els que formen l'elit d'aquest esport, autentiques bèsties capaces d'entrar a la plaça de Bagà 10 o 11 onze hores després de la sortida, un ritme que escapa al que qualsevol es pugui imaginar (la popular travessia de la Cavalls del Vent al llarg dels refugis del Cadí es fa en vuit etapes), hi ha centenars d'aficionats que passaran tota la nit a la muntanya. Lluitant contra la fatiga i encreuant els dits perquè el temps no es converteixi en el seu pitjor enemic, com va passar  el 2012, quan una combinació terrible de pluja, neu i fred va desembocar en un infern que va segar la vida d'una corredora. «No crec que mai més es tornin a donar aquelles  circumstàncies, la temperatura va baixar 16 graus de cop», recorda Tòfol Castanyer, que no correrà per una lesió que va patir en el recent Ultra Trail de Montblanc on va acabar segon. Aquella mala experiència és l'excepció d'una prova on la majoria coincideix a posar per davant de tot la satisfacció i el privilegi de viure-la més que el patiment, que n'hi ha i molt.

Hernando i Picas

Notícies relacionades

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

Doble cop al Reial i a l’Atlètic

Precisament, per la duresa d'aquest tipus de carreres, cada vegada més en auge i amb més quilòmetres, l'Ultra Pirineu servirà com a laboratori de tres projectes científics. Els esportistes podran participar voluntàriament en l'estudi de l'impacte de les carreres d'ultra distància en la funció cardiovascular (Unitat de Fisiologia de l'Exercici del Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona), en el son (Fundación Estivill Sueño) i en la hidratació, nutrició i el rendiment esportiu (Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic).

«Aquesta és una prova molt especial per a mi. La vaig córrer per primera vegada l'any passat i vaig guanyar», explica Núria Picas, la gran favorita una altra vegada després d'una gran temporada (arriba de ser segona al Montblanc, amb gairebé 25 hores en 166 quilòmetres) juntament amb Luis Alberto Hernando, actual campió també. Però aquí hi ha 1.000 mohicans dignes d'admiració i, per descomptat, ningú és l'últim.