La reina europea del bàdminton

Si se li pregunta a algú pel bàdminton a Espanya, la majoria pensa en un esport que se sol practicar a l'escola o a l'institut o com una forma d'oci. Pocs deuen saber que Espanya té la nova campiona d'Europa de la disciplina, una simpàtica andalusa que desafia totes les asiàtiques a base de treball, caràcter i talent. Carolina Marín (Huelva, 1993) va fer història diumenge passat a Kazan al derrotar en la final la danesa Anna Thea Madsen. Mai havia tingut aquest país una reina així en el bàdminton, un esport olímpic sense tradició a Espanya que ja té una autèntica campiona d'or.

Carolina va agafar la seva primera raqueta als 8 anys. Va ser amb la seva amiga Laura en un partit al poliesportiu que hi havia al costat de casa seva i en va quedar meravellada. Va començar a clavar cops de raqueta amb el volant i va veure que hi tenia molta facilitat. Avui és la número 10 del rànquing mundial i l'única europea entre les 17 primeres. La Xina domina un esport tremendament arrelat a l'Àsia, un continent que la Caro admira. «A Indonèsia em paren pel carrer, em demanen samarretes, autògrafs, fotos... És al·lucinant», explica la campiona andalusa en una conversa telefònica amb aquest diari.

Del flamenc al volant

Carolina està de vacances a París amb el seu pares, que estan separats. És filla única i la seva dedicació al bàdminton és total: set hores diàries. Només descansa el diumenge. «A l'Àsia es pot viure d'aquest esport. A Espanya és complicat. Necessitem patrocinadors i no n'hi ha». L'estrella de Huelva va prendre la seva primera decisió important als 12 anys: flamenc o bàdminton. «Ballava des dels 3 anys, però havia de decantar-me per una de les dues coses. No ho vaig dubtar.  Vaig tancar els ulls i ho vaig deixar tot pel bàdminton. La vaig encertar». Així va començar la seva aventura, que va tenir el seu punt clau als 14 anys, quan Fernando Rivas li va proposar entrenar-se amb beca al CAR de Madrid. No va ser fàcil. Va deixar la seva estimada Huelva per passar hores i hores amb el volant, el projectil del bàdminton, que arriba a velocitats de 400 quilòmetres per hora en els partits.

Nadal i Kobe Bryant

La seva exhaustiva preparació a Madrid, juntament amb el seu innegable talent, empenta i determinació, la van portar a ser campiona d'Europa sub-17 i sub-19 abans de l'èxit absolut de diumenge passat. Es passa tot l'any jugant tornejos per diversos països i ha competit aquest curs amb l'Odense de Dinamarca, on va jugar quatre partits entre l'octubre i el desembre. A finals d'agost tindrà lloc el Mundial en aquell país. És el seu pròxim repte, encara que els seus ulls miren als Jocs de Rio de Janeiro del 2016. Ja va participar en els de Londres, on va guanyar un partit i en va perdre un altre.

En un esport dominat per les asiàtiques, Carolina sembla una intrusa, però no s'arronsa. L'esquerrana de Huelva és un volcà a la pista. Els seus xiscles són famosos al circuit. «Si no crides no ets ningú contra les xineses. S'ha de ser com les serps. Una vegada claves la dent i mossegues, no pots parar. No has de rendir-te mai. Les xineses no tenen vacances ni estudien. Viuen només per a això», assegura Carolina en un discurs guerrer que casa a la perfecció amb el seu gran ídol: Rafael Nadal. «Em miro en el mirall i em veig reflectida en ell. M'encantaria tenir una conversa amb el Rafa. Nadal lluita per totes les boles, jo lluito per tots els volants. ¡L'admiro tant!». Li hauria encantat conèixer-lo a Londres, però la lesió del balear ho va impedir. «Almenys vaig poder veure Kobe Bryant. Guardo una foto inoblidable amb ell en la cerimònia d'obertura».

Amb la Verge del Rocío

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Marín està orgullosa del seu torneig a Kazan, sobretot del seu partit de semifinals contra l'alemanya Karin Schnaase. En el futur li agradaria estudiar fisioteràpia i considera vital l'ajuda del seu psicòleg, Pablo del Río. També té les seves manies. «Abans d'agafar el raqueter faig un glopet a l'ampolla d'aigua. I sempre porto un collaret amb la cara i el cos de la Verge del Rocío que em va regalar el meu pare».

En la final, a més a més, va tenir una ajuda divina. Hi havia la seva àvia materna, ja morta, per donar-li un cop de mà. «Vaig jugar el partit amb la foto de la meva àvia als pantalons. Es deia Carolina, com jo. A ella li dec el nom i moltes altres coses. L'estimava moltíssim. Vivia amb nosaltres», conclou la reina europea del bàdminton.