Mor Luis Aragonés

Luis Aragonés, 'Zapatones', 'el Sabio de Hortaleza', l'home que va canviar la sort de la selecció espanyola, ha mort aquest dissabte a les 6.15 hores de la matinada a la Clínica Cemtro de Madrid. Tenia 75 anys. Tècnic inimitable dins i fora de la banqueta, que va dirigir el Barça durant el motí de l'Hesperia i l'Espanyol, quedarà per a la història com el que va iniciar el cicle victoriós de 'la Roja' amb la conquista de l'Eurocopa el 2008.

Casat i amb quatre fills, encara que el Madrid va ser el seu primer gran club com a futbolista, el seu cor va acabar sent de l'Atlètic. Només va jugar uns mesos al club blanc, que el va cedir diverses vegades. Després de tres temporades al Betis, el 1964 es va convertir en matalasser i va guanyar aquella mateixa temporada la Copa. Com a blanc-i-vermell, va guanyar una altra Copa (1972) i dues Lligues (69-70 i 72-73), a més del Pitxitxi de la temporada 69-70, compartit amb Gárate i Amancio. "Si l'Atlètic és el pupes, la resta, ¿què són?, ¿els crostes?", solia dir.

Després d'acomiadar-se com a jugador al perdre la final de la Copa d'Europa davant el Bayern, va debutar pocs mesos després com a entrenador sense treure's el seu cèlebre xandall. "Un entrenador de futbol ha d'anar amb xandall en els partits" Aquella mateixa temporada va guanyar la Copa Intercontinental del 1975, a la qual va sumar la Copa del 1976 i la Lliga 1976-77. Després del seu fugaç pas pel Betis el 1981, frustrat per una depressió, va tornar el 1982 al club del seu cor de la mà de Calderón, amb el qual va guanyar la Copa i la Supercopa el 1985 i va ser finalista de la Recopa el 1986. Una altra recaiguda en la seva depressió el va apartar de la banqueta un any.

EL MOTÍ DE L'HESPERIA

Després d'acabar la temporada 1986-1987 a la banqueta matalassera, Núñez el va convèncer per fitxar pel Barça, amb qui va guanyar la Copa en una temporada marcada pel motí de l'Hesperia. 'El Sabio de Hortaleza' va acompanyar la plantilla en la roda de premsa en què van denunciar haver perdut "tota la confiança en el president, que ens ha decebut com a persona i humiliat com a professionals", després que el club s'hagués negat a assumir les multes i els impostos de les inspeccions d'Hisenda.

Notícies relacionades

Iniesta: "Moltes gràcies pel que ens has ensenyat"

L’Audiència de BCN avala prorrogar el cas Negreira

Entrenador de l'Espanyol durant la temporada 1990-1991, va passar de nou per l'Atlètic, el Betis, l'Oviedo el València (amb una cèlebre bronca amb Romário), el Sevilla i el Mallorca, però la gran oportunitat de la seva carrera li va arribar el 2004, quan va aterrar a la banqueta de la selecció espanyola, on va apostar per l''estil Barça', amb Xavi i Iniesta com a referents. La seva decisió d'apartar Raúl González li va valer tota mena de crítiques, que, malgrat encadenar 25 partits invicte, es van accentuar després que Espanya caigués en els vuitens al Mundial d'Alemanya. "¿A quants Mundials ha anat Raúl? A tres. ¿I a quantes Eurocopes? A dues. ¿I quants n'ha guanyat?", assenyalava.

La glòria li va arribar el 2008 a l'Eurocopa de Suïssa i Àustria, on no solament va trencar amb la frontera maleïda dels quarts sinó que es va coronar. "Les finals no es juguen, es guanyen", sentenciava. "Vaig agafar una selecció, he intentat deixar un equip", va dir després que, fart d'atacs, Aragonés se n'anés al Fenerbahçe, on a penes va estar una temporada. Encara que no havia entrenat des del 2009, fidel al seu estil, negava fa pocs mesos que s'hagués retirat. Per a la història quedaran, a més dels seus èxits, el seu peculiar i inimitable estil.