Mario Mola: "Comparar el triatló olímpic i l'Ironman és com comparar els 100 metres i la marató"

El triatló espanyol ja no és només cosa del subcampió olímpic i triple campió mundial Javier Gómez Noya i, a l'horitzó, la progressió de Fernando Alarza, doble subcampió mundial sub-23. Aquest any ha sonat, i amb molta força, el nom de Mario Mola, que s'ha situat en la medalla de bronze a les Sèries Mundials, només per darrere de Gómez Noya i un dels germans britànics Brownlee, el petit, Jonathan. Aquest mallorquí de Palma, un secall amb un fons explosiu, ha aconseguit amb 23 anys la seva primera medalla mundialista, cosa que Gómez Noya no va aconseguir fins als 24. Demà serà una de les figures al triatló de Barcelona, on l'any passatnomés va poder ser segon, darrere d'Alarza. Ens parla sobre Gómez Noya, de les seves expectatives i de la diferència entre les dues modalitats de triatló que avui analitzem. Mola, camí de la seva primera medalla olímpica a Rio 2016, no es veu fent el salt als 'ironmen'.

--¿No s'ha plantejat prendre part en un triatló de llarga distància? 

--No. Les dues coses són triatlons, però veig els 'ironmen' com una cosa molt llunyana, una història molt diferent del que faig jo. No té res a veure. És com córrer els 100 metres llisos o una marató. Les dues coses es corren amb les cames, però no tenen res a veure.

--¿Tan diferents són?

--Sí, molt. Tant en la preparació com la prova en si mateixa. L'únic en què s'assemblen totes dues és que requereixen moltes hores d'entrenament. Els quilometratges són similars, però els triatletes olímpics apliquem més intensitat i els 'ironmen' realitzen tirades més llargues.

--¿I una vegada en carrera?

--Les nostres proves són superexplosives. En natació, és important anar al màxim fins a la primera boia, com si allà s'acabés la carrera, perquè és essencial sortir de l'aigua en una bona posició si en el ciclisme està permès el 'drafting' [xumar roda, anar en pilot]. Si no surts bé, l'esforç en bicicleta serà massa gran. El millor ciclista és el que menys gasta en aquest segment. I, quan comença la carrera a peu, passa el mateix que en la natació: en el primer tram (un o dos quilòmetres) has d'anar al màxim, i després intentar subsistir fins al final, que és on es decideixen les victòries. S'ha de guardar alguna cosa per al final.

--¿No succeeix el mateix en les proves d'ironmen?

--No. És molt més 'de coco', de cap. Un triatleta de llarga distància no es pot acarnissar en cap dels sectors perquè, si es passa en algun, acaba de genolls... o no acaba. El seu és més un treball de resistència i, sobretot, psicològic. Són històries diferents.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

 

>>Llegiu l'entrevista completa amb el triatleta olímpic Mario Mola a e-Periódico.