Els favorits superen sense més caigudes el caos de Còrsega

El primer objectiu s'ha complert. Calia sortirviusd'una illa meravellosa en turisme, com és Còrsega, però en què el Tour, incomprensiblement, s'ha equivocat amb una infraestructura que no ha estat a l'altura de la solera de la carrera. Amb unes carreteres excel·lents pel que fa al paisatge però que suposaven un perill alarmant per a un pilot de 198 corredors, les caigudes haurien pogut noquejar més d'un aspirant al triomf a París. I gairebé van tombar Alberto Contador, dissabte a Bastia. Quan va arribar amb el mallot trencat a l'altura de la clavícula esquerra, a més d'un se li va gelar el cor. No obstant, ahir a la nit, tots van aterrar a Niça com s'havien proposat. Sense lesions importants i amb els objectius intactes per lluitar pel Tour al continent francès.

EL LLOC OPORTÚ / «Han passat les pitjors etapes». Així parlava ahir a CalviPuritoRodríguez. Ni se l'ha vist, com havia de ser. Però hi era. Sempre amagat al capdavant del pilot. Dissabte va circular pel lloc encertat de Bastia -a vegades la sort també juga el seu paper-, el contrari per on es va produir la caiguda en què es va veure implicat Contador. Diumenge ni es va inquietar quan va atacar Chris Froome en una pujada dura i curta, de les que fan caure d'esquena. «La meta era molt lluny. A mi no m'ha suposat res el seu demarratge». I, ahir, per una de les carreteres amb més revolts del planeta, només es va preocupar de no malgastar forces i a pensar que cada quilòmetre que passava era un de menys per arribar a la meta i poder exclamar: «Primer objectiu complert».

Perquè el més lògic, en el cas de Purito, també en el d'Alejandro Valverde i fins i tot en el de Contador, amb més mala sort en el seu cas, abans que provar-se en una petita inclinació del terreny, era evitar els perills i no perdre el Tour de bon principi, en territori hostil com podia ser Còrsega.

I perquè l'ensurt se'l va emportar Contador dissabte. Fa dos dies que corre amb diferents embenats al cos i una mica malhumorat perquè muscularment la trompada li està passant factura. «Només espero recuperar-me d'aquí al cap de setmana que ve». Perquè el pròxim cap de setmana arriben els Pirineus, en el que serà el primer i verdader test entre els que s'han marcat l'objectiu del mallot groc a la principal avinguda parisenca.

Alejandro Valverde, acostumat a caure en etapes semblants a les de Còrsega, també es mostrava feliç. «En surto viu, que ja és molt. Al final,

Còrsega no ha suposat el perill que pensàvem, però possiblement perquè hem anat amb més prudència de l'habitual». Ahir, el seu company José Joaquín Rojas va ser tercer en una etapa que va guanyar l'australià Simon Gerrans, tot un vencedor de la Milà-San Remo.

Notícies relacionades

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

"Chen deixa un club sanejat"

L'ETAPA DELS REVOLTS / Ahir era per a molts la pitjor etapa, que va recórrer la costa oest de l'illa, d'Ajaccio a Calvi, per penya-segats que demanaven aturar la bici o el cotxe per contemplar el paisatge però amb tanta estretor que qualsevol frenada fora de temps podia crear un contratemps letal. Per aquesta raó, a la zona de més revolts -pujar, baixar, tornar a pujar, girar a la dreta, girar a l'esquerra i procurar no marejar-se al llarg de 50 quilòmetres-, el pilot no va voler saber res de lluites fratricides. És millor deixar les ofensives per a més endavant, quan el Tour, a partir d'avui, penetri en el seu territori habitual, la França continental.

En una Còrsega en què el corredor belga Jan Bakelants surt de groc gràcies al segon d'or que va aconseguir diumenge, l'ensurt ha estat en el cos de la majoria d'aspirants. I això que cap d'ells, a excepció del coet que va llançar Froome a Ajaccio, ha volgut atacar. Que no caigués ja n'hi havia prou.