'La Roja' més blaugrana

L'equip que ha estat qualificat com la màquina de guanyar en alguna portada esportiva de Madrid o un equip de rècord, està basat en el joc pacient, serè, posicional, embolcallador i eficaç que lidera el Barça. L'equip que ha col·locat Espanya en les semifinals de la Copa Confederacions, com abans li va donar el títol europeu i mundial, posseeix l'ADN blaugrana.

Tant, que diumenge, contra Nigèria (3-0), es va produir un fet que només té precedents 54 anys abans, el 1959: vuit jugadors d'un mateix club, en aquest cas, el Barça, van vestir la samarreta d'Espanya des de bon principi. L'ocasió anterior va ser davant Polònia (3-0),

al Bernabéu, en partit de tornada de vuitens de final de l'Eurocopa.

L'equip de Vicente del Bosque no només va suportar la calor asfixiant de Fortaleza sinó que, amb el Barça disfressat de la Roja, va establir un nou rècord al sumar el seu partit número 28 sense perdre, superant la França del 1999 de Zidane (27).

Un inici descoratjador

L'Espanya dels vuit blaugranes (Valdés, Piqué, Alba, Xavi, Busquets, Iniesta, Cesc i Pedro), completada després del descans per Villa, va recordar l'Espanya del 59 quan, de la mà del nou Barça d'Helenio Herrera, el senyor HH, va aparèixer damunt la gespa del Santiago Bernabéu amb vuit barcelonistes: Ramallets, Olivella, Gracia, Segarra, Gensana, Suárez, Kubala i Tejada.

«La veritat és que aquell partit no va començar gaire bé», explica Ferran Olivella, defensa d'Espanya. Quan Olivella recorda que aquell històric partit no va començar gaire bé es refereix al fet que «el públic de Madrid no va encaixar gens bé que, en l'onze inicial d'Espanya, hi apareguessin vuit jugadors del Barça, com tampoc li hauria fet gaire el pes a la nostra gent que, al nostre estadi, hagués aparegut Espanya amb vuit del Madrid», explica.

El pessigolleig a les grades va durar uns 25 minuts. Després, el futbol dels barcelonistes «no tan de rondo com l'actual, encara que sí molt tècnic i vistós», va acabar captivant els espectadors. «Nosaltres també jugàvem bé i fèiem accions de fantasia perquè allà tots, tots, la tocaven d'allò més bé, i ja ni en parlem de com la mimaven Luisito (Suárez), Laszi (Kubala), Alfredo (Di Stéfano) o Segarra», afegeix Olivella, que recorda l'estupenda relació que

hi havia entre els jugadors d'un i altre bàndol. «Entre futbolistes sempre, sempre, ens hem portat de meravella», assenyala el defensa blaugrana.

Un altre dels grans i autèntics cracs d'aquell Barça de HH, que enllaçaria dos títols de Lliga consecutius, era Luisito Suárez. «Practicàvem un futbol de molts quirats, en què marcàvem molts gols, tant en el Barça com amb la selecció», explica l'únic espanyol que, precisament l'any següent (1960), guanyaria la Pilota d'Or. «Teníem una plantilla carregada de davanters i, si hi ajuntàvem els del Madrid, ja era la repera», relata aquest màgic gallec.

La qualitat s'imposa

Suárez recorda que en aquella època es jugava amb «extrems extrems» i que, quan no jugaven Tejada i Gento, un per cada costat, ho feien Mateos i Collar «que eren dues fletxes més». Per Luisito, com el coneix tothom, «l'actual selecció espanyola no té res a envejar, per descomptat, a cap equip o selecció, ja que, com nosaltres, posseeix de tot, especialment grans jugadors amb molta tècnica».

L'exbarcelonista considera que aquesta qualitat és la que els permet dominar els partits. «Juguen amb molta seguretat perquè són molt bons. La famosa pressió que exerceixen els rivals és eficaç davant adversaris que, quan els colles, reculen, es posen nerviosos i acaben fent una mala passada, cosa que no passa amb Espanya».

Notícies relacionades

Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Suárez elogia la paciència amb què juguen els actuals campions. «Ells van tocant, van tocant i, quan poden, ¡pam!, fiquen una pilota interior perquè entri qualsevol, un lateral, un centrecampista, un davanter... són molt bons, sí, molt bons».

Tan bons com eren ells.