¿Com rendirà Alcaraz sense Ferrero? «És crucial l’exigència que ara s’imposi a si mateix»

Sense que hagi transcendit acritud entre ells, al contrari –les paraules d’afecte han sigut recíproques i generoses–, és el final d’una història d’èxit incontestable, d’una col·laboració que semblava sustentada en una complicitat infrangible i una comprensió mútua. Per això ha causat impacte i fa hores que els especialistes estan furgant en les raons i analitzant la possible repercussió en la carrera del murcià, el número u del món.

Com que cap dels dos ha explicitat encara la causa i només se sap del cert que Ferrero hauria desitjat continuar, perquè així ho va exposar en el seu missatge a les xarxes socials, sobre la taula s’han posat diverses explicacions: el desgast de set anys de relació, les desavinences amb el contracte de renovació de Ferrero, el desig d’Alcaraz d’abandonar l’acadèmia de Villena (Alacant) i entrenar a la seva pròpia a Múrcia...

«La suma de petites coses poden provocar que la relació tingui cada vegada més exigències. Parlo des de la distància i la ignorància. Però per a mi set anys tan exitosos, amb tant estrès i pressió, ho considero un camí molt llarg», comenta l’extennista Tomàs Carbonell a EL PERIÓDICO.

Un tècnic exigent

Ferrero és identificat com un entrenador exigent, com va quedar patent al documental de Netflix ‘A mi manera’, estrenat a mitjans d’any, en què s’adverteix que Alcaraz, als seus 22 anys, necessita cada vegada més corda per disfrutar de la vida fora del tennis davant un entrenador que reclama pensar en la professió les 24 hores. «Potser un necessita aire i l’altre un nou projecte», especula Carbonell.

La Cope va informar d’una relació de tensió creixent entre Ferrero i el pare d’Alcaraz, amb el percentatge de guanys que s’ha d’emportar l’entrenador al nou contracte com a detonant de la separació. Massa alt, segons una de les parts. Però més enllà dels motius, la qüestió que l’establishment del tennis es fa en les últimes hores és com pot influir aquest canvi en la carrera del campió murcià. «M’ha sorprès molt, m’ha entristit i no és una bona notícia per a cap dels dos. No crec que estiguessin tan malament perquè es desencadenés tot d’una forma tan precipitada», va dir Àlex Corretja a la cadena SER.

Els canvis de Djokovic i Nadal

Feliciano López tem que aquest divorci pugui perjudicar Alcaraz. «Crec que encara és una mica aviat per deixar de treballar amb una persona tan fonamental com Juan Carlos. Ha sigut la persona més important en la seva carrera, crec, juntament amb el pare. No sé si estarà mentalment preparat per afrontar el que li queda de carrera, almenys a curt termini, sense aquesta figura», va reflexionar a la cadena Cope.

Per Carbonell cal prendre com a referència els cracs del circuit. «Djokovic ha canviat diverses vegades d’entrenador i no ha passat res. Hi ha bastants casos iguals. O com Nadal quan va deixar el seu oncle, amb la connotació familiar afegida. El crucial és l’exigència que es marqui ara ell mateix. Ja trobarà un equip de nivell. Això segur. Si canvia i s’exigeix menys, semblarà que l’entrenador és menys bo, quan l’important és la seva actitud».

Samuel López, que va entrar a formar part de l’equip a finals del 2024, assumirà el paper de tècnic principal a curt termini, però la sensació generalitzada és que Alcaraz acabarà buscant un entrenador al circuit. Això comportaria que l’alacantí de 56 anys tornés a quedar relegat al rol de segon que ja exercia amb Ferrero. En principi, la resta del grup que ha acompanyat sempre el jugador es manté.

Notícies relacionades

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

Com rendirà Alcaraz sense Ferrero

Javier Duarte, que va entrenar Àlex Corretja, Alberto Berasategui, Tommy Robredo i Carlos Costa, entre d’altres, no vol especular sobre les causes de la dissolució del tàndem, per prudència i per desconeixement, però indica a aquest diari que «els tres motius del 95% de les ruptures són els resultats, el desgast del dia a dia o l’econòmic. I si hi ha una quarta raó està vinculada a una d’aquestes tres».

Per Duarte, la carrera d’Alcaraz no s’hauria de veure danyada pel canvi. «Algunes vegades surt bé, d’altres no tant. Al final el que juga és el tennista. Ell és molt bo i jugarà molt bé d’una forma o una altra. Només puc dir que fa pena que se separin perquè la relació no donava senyals d’estar desgastada, malgrat que set anys poden ser molts en el tennis. Potser només necessiten un descans, un break, i acaben tornant. He conegut casos així».