Catalunya invertirà 412 milions per renovar 20 barris degradats

L’objectiu d’aquest pla és actualitzar àrees desfavorides amb indicadors baixos de renda a partir de la col·laboració municipal, sent els mateixos consistoris els que presenten un projecte després d’haver diagnosticat on volen invertir, què cal millorar i quant costarà. "Les desigualtats no són inevitables; es poden evitar amb les polítiques adequades", va assenyalar el president. El Govern és qui valora aquestes propostes i decideix el finançament que se’ls atorga, tot i que cada localitat aporta una part, habitualment menys de la meitat del cost total.

La inversió total prevista era de 1.600 milions d’euros en cinc anys (1.000 del Govern i 600 dels consistoris), però en aquesta primera tanda ja s’ha incrementat davant l’allau de sol·licituds i l’import de cada una de les reformes. Per això, el Govern ha decidit incrementar els fons que destina per passar dels 16 municipis que es cobrien amb els diners previstos per al 2025 i arribar fins a les 20 localitats beneficiàries. L’aportació de la Generalitat ascendeix així als 232,71 milions d’euros (un 56% del total) i juntament amb la dotació que li dedicaran els Ajuntaments s’arriba a la xifra d’inversió de 412 milions d’euros.

La vegueria més beneficiada és la de Barcelona (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró i Sant Joan Despí), seguida per Girona (Olot, Figueres i Girona), Catalunya Central (Vic, Manresa i Solsona), Terres de l’Ebre (Tortosa i Amposta), Alt Pirineu i Aran (La Seu d’Urgell i La Pobla de Segur), Camp de Tarragona (Reus i Tarragona), Lleida (Lleida i Torrelameu) i el Penedès (Calafell).

"Equitat territorial"

Per als municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 milions d’euros del cost total del projecte, mentre que per als de menys de 20.000 habitants és de 12,5 milions. El president va assegurar que en el repartiment "s’ha tingut en compte l’equitat territorial" i es va mostrar "orgullós del treball realitzat estretament amb els Ajuntaments, sense importar el seu color polític". Així, va voler agrair els Ajuntaments que s’han postulat en aquesta primera convocatòria, i va recordar la llei de barris dels dos tripartits, que va aportar 1.900 milions en 140 municipis: "Catalunya que no deixa a ningú enrere, aquest va ser l’esperit de la llei de barris de Maragall, de la qual ens sentim continuadors".

Les accions proposades pels Ajuntaments se centren en la transformació física dels barris, en l’impuls a la transició ecològica i a l’acció sociocomunitària. A tall d’exemple, en la intervenció a Olot, una de les ciutats més afavorides i que rebrà 15 milions per a una obra que assoleix els 25 milions, es rehabilitarà el nucli antic per millorar les vivendes, treballant cada illa com una "unitat bàsica de cooperació publicoprivada comunitària" amb una dinamització comercial i nous equipaments com una biblioteca, un centre cultural i un centre de salut. A La Pobla de Segur, en canvi, els 9,3 milions que atorga el Govern es dedicaran a una actuació en tot el municipi i, més enllà de la millora urbana, s’incorpora la renovació d’un polígon industrial.

Notícies relacionades

Sumar demanarà al PSOE una reunió de la coalició

L’advocat Martín-Duarte

Tots els Ajuntaments beneficiats hauran de crear l’oficina local de barris, que és una mena d’equip gestor específic que exercirà com a interlocutor amb el comissionat de barris del Govern i, en paral·lel, es constituiran els comitès d’avaluació i seguiment, en els quals participaran la Generalitat, l’Ajuntament en qüestió i representants del teixit associatiu del municipi.

Illa va estar acompanyat per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i per l’alcalde de Mataró, David Bote, en la presentació del Pla de Barris. "Volem uns barris vius, que acullen, amb menys desigualtats, i més oportunitats", va manifestar el regidor maresmenc. Més enllà de facilitar l’accés a serveis bàsics i dignificar vivendes i equipaments, el Govern vol intervenir als barris per frenar l’auge dels discursos populistes i d’extrema dreta en un context d’una creixent vulnerabilitat marcada per l’augment del cost de vida. No en va, el president va assenyalar que no només "a cada barri es juga el model de país", sinó que "el barri és també on es defineix la identitat i el sentiment de pertinença" dels veïns.