Amb passió i penals

Per ser un trofeu que no interessava a ningú, déu n'hi do el duel que van deparar el Barça i l'Espanyol. El bolo va ser el derbi de la Lliga, el de diumenge, i el xoc estel·lar el d'ahir, el de Lleida, en què litigaven per la Copa Catalunya que van menysprear a l'estiu per pretendre disputar-la amb els més joves. Ahir a la nit la van jugar amb els bons, amb els primers equips, i es van embrancar en un excel·lent partit que va escalfar la freda nit de Lleida per la temperatura que va irradiar des de la gespa.

El derbi va tenir de tot, molt més que el de Cornellà-el Prat. Passió, sobretot, i en això es van mostrar tan igualats que van haver de decidir el guanyador als penals. En realitat, l'únic artífex que s'arribés a la tanda va ser Kiko Casilla, que va endarrerir tot el que va poder el desenllaç amb una portentosa actuació. No es va acabar en els 90 minuts, sinó que va parar fins i tot el primer penal a Xavi. Però Colotto, al travesser, i Verdú, en un Panenka horrorós, van esgarriar l'enorme tasca del porter. Ell solet va frenar el Barça.

LA COPA DE TITO / L'Espanyol va viure de les rendes del gol de Simao al primer temps. Igualar-lo li va costar al Barça una eternitat. Una dotzena d'ocasions, o més, va fabricar el campió de Lliga. Fins que estava al límit de la desesperació i va irrompre a l'àrea un dels jugadors més desconcertants. Un Cesc que en desespera tants va allargar l'esperança del Barça i va afegir un nou gol de penal, com Piqué, Alexis i Villa, l'últim.

Amb la Copa Catalunya Tito va tancar la primera campanya, mentre en algun racó de la llotja i altres fòrums van celebrar alegres que el tècnic reconquistés el trofeu que no va poder guanyar Pep Guardiola en els quatre anys de banqueta. El rècord dels cent punts a la Lliga serà la guinda a la seva estrena com a cap.

Abans que els dos equips exhibissin la seva ambició pel trofeu, els entrenadors van experimentar per reafirmar idees (i jugadors) i per descartar-les amb alineacions plenes de joves, especialment pel costat blaugrana, on només hi havia tres jugadors del primer equip, més Dos Santos, que es va quedar malgrat que el van invitar a anar-se'n. A l'Espanyol, la novetat va ser veure Wakaso com a davanter centre (ahir va rebre més que no va repartir) i el jove Clerc de lateral esquerre.

DEULOFEU VA BRILLAR / El sol·licitat Deulofeu va ser titular. Potser era un últim examen abans que se'n decideixi la cessió a un gran club europeu perquè aprengui i maduri per pujar l'últim esglaó. Va començar a la dreta i va seguir a l'esquerra; va brillar més d'onze, potser perquè ja havia agafat el ritme, però aquesta posició és inaccessible amb l'arribada de Neymar, que dilluns ja exhibirà al Camp Nou la cresta retallada.

Deulofeu va acaparar l'atenció amb les seves incursions verticals, de la mateixa manera que Baena va complir l'expectativa de jugar amb una extraordinària intensitat davant del Barça. A l'extrem blaugrana li va faltar la punteria que ha exhibit a Segona, i per això l'onze blaugrana no va poder reflectir el seu domini en el marcador. Fins que van sortir els soldats del primer batalló.

Notícies relacionades

El Reial Madrid supera els 200 milions en fitxatges de classe mitjana i encara li falta un galàctic al migcamp

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

PETROLI D'UN ERROR / Sense la pilota, l'Espanyol va treure petroli d'un error d'Adriano. Com si hagués oblidat quatre dies després com colla Wakaso (ho podria haver parlat amb Alves), va perdre una pilota davant la seva parella i aquell inici de jugada barcelonista va ser el final d'una de blanc-i-blava. Christian Gómez va atrapar aquella bola dividida i va col·locar Simao cara a cara davant Oier. El gol va fer espavilar els culers, que van canviar de marxa.

Deulofeu es va posar al capdavant amb Rafinha i Sergi Roberto al darrere per assetjar l'àrea blanc-i-blava. Van córrer la mateixa sort que ell. La mateixa que Alexis, Villa, Piqué. Van picar tant contra aquella tàpia de Casilla, que Cesc tot just va trobar un mínim forat entre les cames del porter. I després, els penals van donar la setena copa al Barça.