ANDREU VIVÓ

El gimnasta se'n va amb l'any

Una mort sobtada mentre feia una marxa nocturna es va emportar l'esportista manresà, olímpic als Jocs de Sydney

Vivó, durant la seva participació en el Mundial d’Annaheim, el 2003.

Vivó, durant la seva participació en el Mundial d’Annaheim, el 2003. / REUTERS / ROBERT GALBRAITH

1
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES ARMENGOL
BARCELONA

Va ser una pèrdua sobtada. Andreu Vivó Tomàs se'n va anar amb l'any 2012 i va deixar una mica més orfe l'esport espanyol, la gimnàstica i la societat manresana, que demà l'acomiadarà amb un homenatge que s'espera multitudinari a l'Església de Crist Rei de la capital del Bages (10.00 hores).

La notícia de la mort delMini, com es coneixia en els ambients gimnàstics Andreu Vivó, va caure com una pedrada en un llac en calma. Pel moment (només tenia 34 anys) i per la forma, ja que va morir practicant esport. Va començar a trobar-se malament després d'ascendir de nit el turó de Collbaix, a Sant Joan de Vilatorrada, i a l'iniciar el descens es va desplomar. El seu company d'expedició va alertar immediatament el SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), però el lloc era de difícil accés i, quan se li van practicar les maniobres de reanimació, ja era massa tard. A la una de la matinada del dia 31 va ingressar ja mort a l'hospital de Sant Joan de Déu.

Bronze europeu

Notícies relacionades

Amb l'any se'n va anar un gimnasta de primer nivell que havia compartit alguns dels millors moments de la gimnàstica amb noms com els de Gervasio Deferr, Manuel Carballo, Isaac Botella i Víctor Cano. Va formar part del primer equip masculí que es va classificar com a tal per a uns Jocs Olímpics, a Sydney 2000, on va ser 11è tant per equips com en paral·leles, el seu millor aparell juntament amb la barra fixa. El 1998 va ser medalla de bronze en paral·leles als Europeus de Sant Petersburg, i el 2007, mesos abans de retirar-se, va ser segon a la Copa del Món de Cottbus. Entremig, va ser finalista (7è) en paral·leles en el Mundial de Debrecen del 2002, i va aconseguir tres medalles en dos Jocs del Mediterrani, a Bari (1997) i a Almeria (2005).

Vivó, esportista de fort caràcter i entregat al cent per cent als seus projectes, estava molt vinculat a la vida de Manresa, on col·laborava a l'escola de gimnàstica Egiba i en un moviment ciutadà d'horts urbans.