El 'califa' del Còrdova

El Còrdova, el rival del Barça d'aquesta nit, compta amb un dels presidents més peculiars del futbol espanyol. Després de dedicar-li un missatge al Rei en l'anterior eliminatòria, Carlos González es va atrevir amb Artur Mas en un vídeo que ha aixecat tota mena de comentaris, just el que pretenia un dirigent amb una curiosa història.

Fill d'un enginyer d'obres públiques, les exigències laborals paternes van portar Carlos González a néixer a Tenerife fa 50 anys, igual que un germà va veure la llum a Catalunya, precisament. No són els únics vincles catalans del president del Còrdova, que també va fer el servei militar a Barcelona i manté amistats de dècades a Tarragona. El 1982 va treballar per a l'organització del Mundial de futbol, esport que ja seria la seva tercera passió, darrere de la seva família en general i la seva dona en particular. No en va va ser pare als 15 anys i avi tot just entrar en la quarantena.

Després de treballar uns anys en el sector, González va crear Ecco Documática, una firma dedicada a oferir serveis externs informàtics a tot tipus d'empreses. En l'última dècada va intentar dos cops formar part de la junta directiva del Madrid, però les dues incursions van morir gairebé al néixer. Després de sondejos fallits al Mallorca i el Rayo Vallecano, el juny del 2011 es va fer càrrec del Còrdova i en un any i mig ha aconseguit que el club jugui la fase d'ascens a Primera, el seu èxit més important en 40 anys, i disputi un partit oficial contra el Barça, cosa que no passava des del maig del 1972.

Se saben poques coses de les seves filiacions polítiques, circumscrites a l'economia. «És indignant que persones acabalades portin els seus fills a col·legis i universitats públiques i utilitzin la sanitat de tots, mentre que altres a penes en tenen per arribar a final de mes. Els meus fills sempre han anat a metges, col·legis i universitats privades. És un abús per part dels que més tenen fer ús d'aquests serveis», diu.

González presumeix d'un estret tracte amb els seus futbolistes. Organitza dinars amb ells i està alerta del seu dia a dia. Per exemple, va anar al funeral per la mare del lateral Cerra, a València. També ha renyat algun futbolista quan ha estat vist a altes hores de la nit. Tant baixa arran de gespa després d'una derrota comcastigala plantilla a tornar a la ciutat en el bus oficial si la trajectòria esportiva no el convenç. La seva fe en el projecte l'ha dut a generar alguna tensió amb la premsa local i, principalment, amb l'Ajuntament (PP) per la seva passivitat amb el primer club de la ciutat. Aquest mateix temperament el fa desaparèixer de la llotja als pocs minuts de cada partit amb una pastilla sota la llengua per controlar la tensió. Les seves caminades per la ciutat mentre l'equip juga a El Arcángel comencen a formar part de la història particular d'aquest Còrdova.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Una part de l'afició li critica que no inverteixi diners de la seva butxaca en el club, però això no li impedeix tenir cert aire paternalista amb els seguidors. Després de la derrota a Almeria, fa un any i amb 800 aficionats blanc-i-verds a les grades, un González plorós era consolat per amics i directius rivals a la llotja.«Si no és per mi, si és per ells [va dir, entre llàgrimes, referint-se als aficionats].Amb el fred que han passat i la pallissa de viatge que els espera, i els fem això».

Vegeu el vídeo d'aquesta informació amb el mòbil o a e-periodico.cat