Festival a Riazor

Jordi Albava obrir i va tancar el marcador. Va marcar a les dues porteries. Però aquesta anècdota va quedar sepultada per l'esdevenir d'un partitapoteòsici accidentat, summament espectacular i amb un marcador del segle passat. En 90 minuts es va concentrar el futbol en estat pur: gols, errors, targetes, expulsions, pals i una emoció que va traspassar els confins deRiazor i el rectangle del televisor. ¿Com, si no, si es veuen nou gols en un frenesí impropi en aquests temps de retallades i estretors?

Alba va marcar per a uns i per a altres en unfestivalde gols dels que fan època, més digne d'un vídeo que les malifetes de Pepe, si és que n'hi hagués algun. Feia gairebé 20 anys que no es veia una orgia així de gols més o menysrepartits.Va guanyar el Barça perquèMessinomés va mirar a una porteria, amb un altre triple que ridiculitza les pretensions del madridisme ambCristiano i manté el Barça en el seu inabastable ritme de creuer al cim de la classificació.

Generós al davant i al darrere

El xoc entre l'equip mésgolejadori el més golejat no podia acabar de cap més manera. Però el quadro blaugrana va descobrir que té esquerdes a l'edifici i el Depor va acabar feliç perquè també és capaç de marcar, encara que no sempre trobarà un rival tan generós al darrere, amb errors impropis del líder inaccessible que reflecteix la taula. El mateix podria dir elBarçadel Depor, un colador que li augura molts problemes.

La determinació amb què va sortir l'onze deVilanova--la mateixa o més gran amb què va tornar a la Lliga després de l'aturada del setembre aGetafe-- li va brindar un matalàs de tranquil·litat per mantenir el domini del marcador. Tres gols en 17 minuts el van mantenir salvat. Va sortir amb tanta tensió que la va esgotar molt aviat, perquè vint minuts després només vencia per lamínima. Dos errors defensius de manual van donar esperança al quadro gallec, que va alimentar fins al final el somni d'una gesta, amb Aranzubia tractant d'emular Alba: va pujar a rematar un córner quan ja n'hi havien fet cinc.

De la gresca a la ressaca

Tan lúcid va estar el Barça al davant comofuscat al darrere. Excel·lent en el seu desplegament ofensiu, trobant escletxes amb passades verticals i encertat davant del marc, va oferir la millor versió en els seus atacs estàtics amb un rival que sempre el va esperar poruc. I tot aquest afany per mirar cap endavant, convençut que la nit anunciava festa, es va tornar en desídia per córrer de tornada. Tant va beureque va acabar ressacós, encara que al final va trobar les claus per tornar a casa.

En aquests dos pols oposats es van col·locar Messi iValdés. Igual que estan al camp. Un, a dalt, va fer tres gols; l'altre, en va encaixar dos que el van deixar senyalat. Messi va tenir enCescel seu millor aliat, com quan eren cadets, però a Valdés ningú el va ajudar. El d'Arenys, en el paper de Xavi, es va posar el 6 a l'esquena i es va cansar de tirar meravelloses passades de gol.Xavi, com en les altres dues ocasions que va començar de suplent, va haver de sortir al camp per desfer el desgavell en què s'estaven ficant els seus companys per la preocupant lleugeresa defensiva que exhibien.

Banqueta, al rescat

Notícies relacionades

Messi: "Les estadístiques no m'importen, el que volia eren els tres punts"

Tito: "Ja ens han deixat dues vegades amb 10 aquesta temporada"

Vilanova va ficar el cervell al camp perquè posés seny i amagués la pilota quan l'equip estava amb deu i faltava mitja hora de suplici amb el 3-4. Abans va haver de recórrer a Adriano per exercir de central després de l'expulsió deMascherano, i Pedro perquè corregués per dos a causa de la inferioritat numèrica. El sibil·lí paper de l'àrbitre Paradas Romero va deixar de semblar-ho a l'amonestar Cesc quan ja estava a la banqueta i va celebrar el tercer gol de Messi.

En realitat, el Barça va patir més al marcador que a la gespa, perquè va jugar amb comoditat. Encara que defensés com mai. El Depor no va disposar de més ocasions que les regalades. Fins a l'última d'Alba.