El santuari d'Abidal

un dels primers oratoris que es localitzen a Catalunya, baixant des del cel, està enclavat entre els pics pirinencs de l'Arieja (França), el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. La Mare de Déu de Montgarri dóna nom a un santuari amb una tradició que arrenca al segle XII, però que fins avui conserva una devoció que aplega milers de persones a la romeria que aranesos, pallareses i francesos celebren cada 2 de juliol. Allà, a 1.645 metres d'altitud, hi ha el santuari de Montgarri, un dels destins d'Éric Abidal en la particular estada aranesa que ha portat a terme sis mesos després de patir un trasplantament de fetge. El defensa blaugrana, acompanyat del preparador Emili Ricart, va treballar el seu cos pujant i baixant cims que la neu aviat cobrirà.

A prop del santuari hi ha la localitat del mateix nom. Montgarri és un poble sense ser-ho. «Mai ha sigut un poble a l'ús, sinó un conjunt de masies escampades de pagesos que tenien el seu bestiar a les finques mateix», explica el sacerdot aranès Jusèp Amiell, que és fill de Garòs i traductor del Nou Testament a la llengua aranesa. Amiell és un fervorós apassionat de la cultura i la història de l'Aran, on el santuari de Montgarri té un valor especial. «Explica la llegenda que als prats on es va aixecar el santuari hi acostumava a pasturar un toro amb la seva manada de vaques, una manada que vigilava el toro, que acostumava a agenollar-se sempre en un punt concret del ter-reny. I es diu que en aquell lloc on s'agenollava va ser trobada la imatge de l'actual Mare de Déu de Montgarri», relata Amiell. «El dia de la romeria

-la del 2 de juliol i una altra que se celebra el 15 d'agost-, els fidels porten en processó la verge des de l'interior de l'església fins aquell lloc, a uns 40 metres del santuari», assenyala l'exrector de Viella, actualment jubilat.

«Antigament, Montgarri era un lloc habitual de pas entre el Pallars i la Vall d'Aran, i era normal en llocs així que hi hagués una hostatgeria per passar-hi la nit. El santuari era un lloc de refugi», puntualitza Amiell. «Fins a mitjans del segle passat, al santuari hi havien arribat a viure dos sacerdots, però ara el temple depèn de la parròquia de Gessa», explica el religiós.

L'antiga rectoria del santuari és actualment un refugi de muntanya, on els excursionistes poden passar la nit abans de recórrer algun dels múltiples itineraris per la zona. Els joves que el regenten tenen la clau del santuari, que durant el dia manté les portes obertes. L'església actual és del segle XVII, però a l'interior s'hi ha conservat el portal de l'ermita romànica que la va precedir. «Sobre la pedra d'aquest portal -indica Ami-ell- hi ha una inscripció en la qual es pot llegir 'Jesucrist va portar amb ell les nostres malalties', que dóna a entendre la devoció que hi havia per invocar la Mare de Déu en temps de malaltia», afirma el capellà.

Calma i soledat

Refugi i santuari són els únics edificis que actualment es mantenen construïts a Montgarri, a més a més de dues masies. Una d'elles és el restaurant Casa Vall de Montgarri; l'altra, la vivenda particular de l'actual propietari d'una gran part de les finques i cases que algun dia van estar habitades i que aquest va adquirir d'un coronel que anteriorment havia comprat el conjunt de vivendes.

La calma del lloc, les espectaculars vistes de 360 graus i els camins i senders que esquitxen els vessants de les muntanyes en aquell racó pirinenc són els grans atractius del viatge fins a Montgarri. S'hi pot accedir des de Viella, per la carretera C-28 fins a Beret i, una vegada allà, es pot deixar el cotxe a l'aparcament i continuar a peu per una pista forestal. Quan no hi ha neu, en una agradable excursió s'arriba fins al refugi de Montgarri en una hora aproximadament. Si ha nevat, l'accés fins al refugi es pot fer esquiant, amb motos o raquetes de neu, o en un trineu estirat per gossos. Des del refugi de Montgarri, que està obert des de l'1 de desembre fins al 7 d'abril i del 20 de maig al 15 d'octubre, es gestionen activitats sobre la neu, adaptant-se a la preparació i edats dels visitants.

Mentre no hi ha neu, l'entorn de Montgarri està ple de possibles excursions. Una d'elles porta fins a la font on neix el riu Noguera Pallaresa, al damunt del Pla de Beret. És l'artèria que recorre la comarca veïna del Pallars Sobirà, des de la qual també es pot accedir a Montgarri, des d'Esterri d'Àneu, passant per Isil i Alòs d'Isil.

Els camins de l'ós bru

Si arribem a Montgarri des del Pallars, a Isil és recomanable parar a La Casa de l'Ós dels Pirineus (www.accio

natura.org), que és un centre d'in-terpretació dels plantígrads que des de l'estiu passat dóna a conèixer amb aquesta iniciativa l'hàbitat i els costums d'aquests animals, populars des que fa una vintena d'anys van ser reintroduïts al Pirineu. Des de La Casa de l'Ós es guien itineraris per reconèixer el rastre dels óssos, actualment uns 25 que corren per les mateixes muntanyes que Abidal va estar recorrent fa escassos dies en xandall.

Un dels ascensos que el blaugrana va realitzar, al circ de Colomers, és una interessant aproximació a una desena de llacs del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que té una de les seves entrades des de la població de Salardú, a la Vall d'Aran. Flora i fauna desborden a Aigüestortes, on es poden seguir rutes adequades per a tota mena de preparació física.

I de les fredes aigües dels llacs, a la Vall d'Aran es pot passar també als 30 graus de les aigües sulfuroses procedents d'uns 300 metres sota terra. Són aigües termals que en dos establiments, Banhs de Tredòs (www.banhsdetredos.com) i les

Termes Baronia de Lés (www.

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

termasbaroniadeles.com), poden ser el complement ideal d'aquestes jornades de travessia a peu, en BTT -la Vall d'Aran té més de 400 quilòmetres de rutes homologades-, a cavall o, per damunt de la neu, amb esquís de muntanya o raquetes adients (www.visitvaldaran.com).

Amb Montgarri com a epicentre d'activitats de turisme actiu, la Vall d'Aran sorprèn, una vegada s'inicia el descobriment de cadascun dels camins que depara l'última comarca catalana. Els seus pobles, els seus vestigis romànics, la seva gastronomia i la seva diversitat d'allotjaments turístics faciliten l'exploració del territori al visitant que, creient o no, té en el santuari de Montgarri un refugi per a la desconnexió i un punt de partida per a múltiples activitats esportives. És un extraordinari destí per injectar oxigen als pulmons i per projectar la mirada sobre un impressionant paisatge d'amplis horitzons i cel sense fronteres. És un bon lloc per fer salut, i els devots, per invocar-la.