Una plata de cor

Va ser un triomf del cor. Del cor, del físic i de la ment. Però sobretot del cor, aquest cor que el va tenir a un pas de la retirada quan encara era un juvenil i que ahir el va portar al podi. Els ídols locals, els germans Alistair i Jonathan Brownlee, li van parar una emboscada a Hyde Park. Es van procurar l'ajuda no només del tercer dels britànics de l'equip, Stuart Hayes, sinó també de l'eslovac Richard Varga (que es va entrenar amb ells els dos últims mesos a Suïssa) i del rus Ivan Vasiliev, que es va prestar al contuberni. Però no hi va haver res que pogués fer recular Javier Gómez Noya. Els Jocs li devien una medalla (va ser quart a Pequín fa quatre anys perquè se li va posar malament un gel de glucosa) i ahir l'hi van pagar amb una plata de tot cor.

Gómez Noya encara ha de passar revisions periòdiques, cada sis mesos, per comprovar que l'anomalia cardíaca que va portar el Consell Superor d'Esports a retirar-li la llicència durant un parell d'anys (l'hi van retornar el 2003) no afecta la seva salut. Després d'aquell incident, el triatleta del Ferrol establert a Pon-tevedra s'ha forjat una trajectòria exemplar que inclou dos títols mundials i tres d'Europa. Pràcticament el mateix historial de què presumeix el gran dels germans Brownlee, Alistair, que amb cinc anys menys (en té 24, i el gallec en té 29), s'ha erigit en l'últim període olímpic en l'autèntic dictador de la modalitat que reuneix en una de sola la natació (1.500 metres a la llacuna Serpentine de Hyde Park), el ciclisme (ahir van ser 43 quilòmetres, tres més dels reglamentats) i la carrera a peu (10 quilòmetres).

JONATHAN, ESGOTAT / Feia més d'un any que Gómez Noya no guanyava ni Alistair ni el seu germà petit, Jonathan (22 anys). Ahir tampoc va poder superar el germà gran, però Jonathan va acabar tercer, darrere de la plata de l'espanyol i tan esgotat que va haver de ser retirat en llitera i la cerimònia d'entrega de medalles es va ajornar gairebé una hora, fins que es va recuperar. I és que la prova va ser del més alt nivell. En la prova test de Londres, en el mateix recorregut, es va córrer tres minuts més lent. El triatló olímpic d'ahir va ser esprint continu amb l'objectiu d'esgotar les energies d'un Gómez Noya que va fer un dels millors triatlons, si no el millor, de la seva vida. El nou subcampió olímpic va sortir segon de l'aigua (va nedar en 17 minuts), a l'estela de la llebre Varga. El tram de bicicleta va reunificar els 22 millors, malgrat que un quintet (Gómez Noya, els Brownlee, Varga i l'italià Alessandro Fabian) es va destacar fins a la meitat de la segona de les set voltes. La transició de la bicicleta (que es va recórrer en una hora justa) a les sabatilles va marcar el desenllaç. L'espanyol va sortir com un cicló a la recerca dels dos anglesos i el trio ja va quedar format en el primer dels 10 quilòmetres a peu.

EMPAREDAT / «M'havia de ficar entre ells dos per crear-los dubtes, i així ho he fet», va explicar Gómez Noya després. Durant una bona part de la seva rapidíssima carrera -Alistair va cobrir el tram a peu en 29.07 segons i Gómez Noya en 29.16-, l'espanyol es va ficar com un emparedat entre els dos germans anglesos. A més a més, sabia que Jonathan havia de parar 15 segons en un dels boxs habilitats per als càstigs per haver entrat enfilat a la bicicleta en la transició, que s'ha de fer a peu. «Estic molt content perquè Alistair m'ha tret menys temps que altres vegades. L'he vist més a prop que mai. Sempre se surt a buscar l'or, però he estat on havia d'estar i no canviaria res del que he fet perquè ho he donat tot», va assegurar Gómez Noya.

Notícies relacionades

El Reial Madrid supera els 200 milions en fitxatges de classe mitjana i encara li falta un galàctic al migcamp

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

ACTITUD D'OR / «És un triatleta ideal, mai comet errors; és una sort que el tinguem tan a prop», va assegurar de Gómez Noya el jove mallorquí Mario Mola (22 anys), que va acabar el 19è, cinc llocs més endavant que el tercer espanyol, José Miguel Pérez. «Si això ajuda que el triatló sigui més conegut, ja està bé -va afegir Gómez Noya-. Per això els Jocs Olímpics són tan importants, per la repercussió que tenen, però no crec que l'esport espanyol canviï per això. No som com França o Alemanya, que s'interessen per molts esports durant tot l'any. No s'ha de demanar la lluna en un cove. Espanya té les medalles que té, però els esportistes que han vingut aquí ho han donat tot».

«Ha tingut una actitud d'or per aconseguir la plata», va destacar el seu entrenador, Omar González. «Que existeixin els germans Brownlee fa que Javier sigui molt millor, però que sàpiguen que Javier els perseguirà, a ells i l'or, a Rio 2016», va dir.