Al Barça li tocarà mostrar la seva millor cara en atac

Siguem sincers: si al principi d'aquestplay-offfinal de Lliga, algú hagués assegurat que el Barça deXavi Pascualportaria un 1-1 després dels dos primers partits, guanyant a més el primer ¿qui no ho hauria firmat? I encara més: és igual les estadístiques dels dos conjunts, ¿quin seguidor blaugrana no firmaria ara mateix un altre 1-1 després del trasllat de la final a Madrid? Amb això vull dir que, a aquestes altures de la pel·lícula, el resultat final és prioritari per sobre de qualsevol altra valoració o estadística.

És igual que el Madrid porti un 60% en llançaments de tres punts i, en canvi, entreWallace,InglesiEidson hagin anotat un 0 de 15 des de la mateixa distància. Malgrat tot això, i també de les lesions que no deixen de frenar els blaugranes i que van fer queNdongjugués sota mínims divendres passat,Navarroi companyia gairebé aconsegueixen anar a Madrid amb un 2-0 a favor. Per tant, ni els que estan tan encertats seran tan bons, ni els que no en fan ni una, tan dolents. Aquesta és la meva opinió i per això el que ara queda és aconseguir la segona part de l'objectiu, guanyar almenys un partit dels dos que, com a mínim, falten per disputar (si és avui, encara millor).

No obstant, per poder assolir aquest segon repte, els dePascualhaurien d'aconseguir per sobre de tot que no solamentNavarro,LorbekiMarcelinhosiguin capaços d'anotar de tres. Jugadors comWallace,Eidson,Inglesi fins i totSada, saben perfectament que és una mera qüestió de confiança que la pilota acabi entrant o no. L'exemple deSergio Rodríguez, clau de la victòria blanca en el segon partit, és inqüestionable. ¿Creieu que entre les previsions deLasohi havia el fet que el base canari jugués d'aquesta manera tan espectacular quan fa mesos que a la capital ja li tenen fitxat un substitut?

Notícies relacionades

El Barça es veu capaç de tornar el cop al Madrid a la seva pista

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

No obstant, això que s'ha trobat. Sense ser tirador de tres, acumula un total de 18 de 23 des d'aquesta distància en tot elplay-off. Fins i totLasodiu ara que prefereix tres bases. I qui és que opina el contrari.Velickovic, qüestionat també fins avui, és un altre exemple evident d'aquesta metamorfosi. Però aquesta transformació en unplay-offpel títol és més possible del que ara molts podrien pensar. Recordo desplaçaments a Madrid, amb títols de Lliga en joc, en què la situació viscuda llavors no era gaire diferent de l'ambient que es respira en aquests moments. El Madrid jugant com els àngels. I el Barça, sota mínims. No obstant, es van guanyar.

De sobte, el que l'encerta fàcilment, no anota i al que no li sortia res, creix. Que els deLasoestiguin sent capaços de tenir més efectius que poden anotar des de fora de la zona que els blaugranes no deixa de ser passat. El futur està per escriure i el segon capítol comença aquesta nit. És el moment que els exteriors que no han tingut el seu moment aconsegueixin prou confiança en si mateixos per convèncer-se que també els arribarà el moment. Amb això,Navarro,LorbekiMickeal (tres superpilars dels quals el Madrid no disposa), tindrien qui sortís a ajudar-los en moments clau de l'enfrontament.