De BCN a Nova York

Ganduxer, massa a prop de tot i de tothom. Santpedor, el mateix, si fa no fa. Sant Vicenç de Montalt, ja no existeix, ens vam vendre la casa. Londres, bon lloc per a l'anglès, perquè el Màrius, la Maria, la que més en vol aprendre, diuen, i la petita Valentina s'atreveixin amb la llengua. Però Londres és futbol, és Chelsea, és premsa curiosa i sorollosa. Si fa no fa el mateix. No. ¿Qatar? Qatar està bé per ser ambaixador del seu Mundial i, qui ho sap, si, algun dia, seleccionador. També per recomanar-li al bon amic Raúl que fitxi per l'Al Sadd i, per descomptat, per tornar a disfrutar d'aquest camp de golf nocturn, amb focus, on l'espera el seu professor americà. Però no, Qatar no és un lloc perquè hi visqui la família.

I love NY. La ciutat global. On passa desapercebut fins i tot Woody Allen. Ningú associarà Pep Guardiola als Yankees o als Mets (beisbol), als Rangers (hoquei gel), ni de bon tros als Knicks, els Nets (NBA) o els Giants i Jets (futbol americà) i ja no diguem als Red Bulls NY, que juguen asoccerno a futbol. Una ciutat tan cosmopolita té Liceu Francès, un lloc ideal perquè estudiï la prole. Tan perfecte que, si és necessari (i ho serà), és possible traslladar les matrícules a París (diuen que després de l'Eurocopa, França li anirà al darrere) o Londres (Chelsea). Nova York té, en efecte, tot el que Guardiola i la seva companya Cristina necessiten per seguir disfrutant de la vida.

Travessar l'oceà significa molt. Matricular els nens sona a provocació mental, a blindar-se davant qualsevol temptació quan, d'aquí uns mesos, arribin les ofertes."No, no podem marxar, ho sento, els nens han d'acabar el curs". ¿De veritat? Diuen que quan fa 10 dies van veure l'economista Xavier Sala i Martín abandonar el pis de Guardiola, tot van ser sospites. De traïció. Ja ha tornat als braços de Jan Laporta. I, no. El professor convidat de la Universitat de Colúmbia (NY) estava ajudant la família del míster a matricular els seus fills al Liceu Francès de NY.

Allunyar-se el màxim possible

Ara tot encaixa.«Em veureu poc el pèl per aquí», va proclamar no fa gaire. Normal si estava pensant en NY. Des d'allà haurà de reinventar-se les seves relacions. Amb el seu amic Andoni Zubizarreta, amb el seu deixeble Tito Vilanova (el seu mòbil nord-americà estarà tot el dia disponible per al seu amic, com ho va estar el del Tito quan el va necessitar aquell dia a El Sadar), amb Manel Estiarte, de qui es va dir que, potser, l'acompanyaria a NY, però no. I tot, tot, sense deixar anar el cordó umbilical que el lliga, gairebé paternalment, al seu protector Evarist Murtra, en el qual s'ajunta tot: família, futbol, Barça, entorn, Catalunya.

Guardiola se'n va, sí, s'allunya, deixa el futbol. I això que Sandro Rosell li va donarpermísperquè, si ho sentia, entrenés un altre equip."Tots ho entendrem, sense futbol et tornaràs boig", li va dir el president la nit que van sopar a casa seva l'1 de març passat. Se'n va.

I plouran les ofertes

Notícies relacionades

"La regla és un signe de salut"

Kirsty Coventry, una dona al capdavant de l’esport mundial

I no s'ho creu ni la BBC, que ahir va penjar aquest titularPep Guardiola waiting for club to "seduce" him. Pep Guardiola espera un club que el sedueixi. I és que resulta difícil de creure que NY sedueixi més que el Barça.

Una cosa és clara, les senyores de Barcelona i la gentchic,cool, trobaran a faltar la Cris a la botiga del carrer Provença de Serra Claret. Les seves encertades recomanacions feien que les noies lluïssin més gracioses. Pot ser que arrencar la seva dona d'aquest local taninhagi estat un altre dels maldecaps del míster. Com no arribar a Munic. O descartar set cracs en cada partit.