«Si em dius adéu...»

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat amb mi...». El Camp Nou taral·lejava Lluís Llach,

amb la pell de gallina, donant les gràcies a Guardiola, dient-li adéu contra la seva voluntat perquè desitjaria tenir-lo al seu costat eternament i «robar temps al temps d'un rellotge aturat», però regalant-li una nit que l'acompanyarà per sempre. Després, amb el Camp Nou buit i gairebé a les fosques, va aparèixer la figura del Pep (amb la seva dona i els seus tres fills, primer, i després amb totes les generacions Guardiola) per retratar els últims instants de quatre anys inoblidables, volent robar-li també temps al temps, intentant fer perdurar l'emoció d'una nit que va ser una conquista.

Sí, una conquista, perquè la imatge final del Camp Nou és un dels grans llegats de Guardiola. Ha deixat 13 títols i l'orgull de defensar com ningú els valors d'aquest club, però també ha deixat una manera especial de ser i sentir-se del Barça. Gairebé 90.000 persones es van posar als seus peus, però va ser la reverència més sensible, més sentida i més honesta mai viscuda en un escenari que, massa sovint, no ha sabut acomiadar els seus herois. A Guardiola, sí, i en el fons potser ha estat gràcies a l'esperit que ell i aquest equip han inculcat en l'ànima culer, aquest canvi cultural que hauria de quedar-se quan el Pep ja no hi sigui.

MANTEJAT I SARDANA / «El cinturó estreny molt i jo me'l descordo. Vosaltres, no. Vosaltres tingueu-lo cordat perquè això té llarga vida. Fins aviat, a mi no em perdreu mai», va ser el seu últim missatge, davant la mirada dels jugadors, aplaudint-lo, i corrent per mantejar-lo com a Roma, com a Wembley, dies de glòria que el temps no podrà esborrar. Després, tots es van agafar de la mà per formar una enorme sardana, un altre dels molts símbols que ha deixat aquest Barça, la força de la unió, ballant i rodant sota la música que va obrir un cicle únic:Viva la vida,un altre símbol, l'alegria i l'entusiasme del primer any, dels primers passos, d'aquell projecte que va néixer enmig de moltes veus escèptiques i que la glòria ha anat apagant, encara que no totes han callat honestament, sempre amagades esperant qualsevol signe de flaquesa. I no n'hi ha hagut i, abans que aquesta història es pogués torçar, Guardiola ha preferit tancar-la com es mereixia.

I l'equip, també. No li podia fallar. Va liquidar l'Espanyol (4-0) amb Messi exercint de mestre de cerimònies en la festa del Pep. Va esperar fins al quart, com si sabés que el marcaria, com si el volgués honrar amb una cosa especial. Ja se sap que per Messi els triples

Notícies relacionades

Regal de Messi

Guardiola serà per sempre 'el Pep'

-ja n'ha fet nou aquesta temporada- no són res excepcional. Així que, quan més d'un ja devia lamentar que Leo no tingués cap gest amb Guardiola, més enllà d'un de petit després del primer gol, ell tenia guardada una dedicatòria. Quatre gols. Quatre, com el número que va lluir el Pep, el símbol d'un estil que va néixer amb Cruyff i que ell ha sublimat. Quan va haver fet el quart, Leo va anar cap allà, a la banqueta, a buscar qui millor l'ha entès i qui l'ha guiat fins al cim del món. Aquesta imatge, tots dos abraçats, amb el Pep parlant-li a l'orella, és un gest que quedarà per sempre per a tothom. Ara, a Messi l'espera el repte de seguir sent el mateix Messi sense Guardiola. I al Pep sempre li quedarà a dins l'espai de Leo.

«T'ESTIMEM, PEP» / No era l'última nit, perquè aquesta la viurà el 25 de maig en territori estrany, a Madrid, en la final de Copa, al costat de milers de culers que peregrinaran al Calderón amb la il·lusió i la fe que els ha impregnat el qui ahir a la nit els va començar a dir adéu. Ahir a la nit, Guardiola va començar a sentir més a prop que mai l'estranya sensació de l'adéu, que això s'acaba i que toca disfrutar de cada dia, de cada hora, de cada minut, perquè ja són els últims. Però sempre li quedarà el record del Camp Nou: «T'estimem, Pep».