Guardiola serà per sempre 'el Pep'

El que ha fet bé ho sabem, ho recordem i ho recordarem. ¿Que què ha fet malament? Segur que hi ha hagut coses en què s'ha equivocat, fitxatges que no ha encertat, talents que ha desaprofitat, declaracions que hauria d'haver evitat, confiances que mai hauria d'haver dipositat, dubtes que no hauria d'haver allargat. Segur que sí. Però tots els seus errors junts caben, probablement, en un pestanyeig. ¿Significa que ha estat perfecte, un sant, l'home

impecable? No, de cap manera. La seva principal virtut ha estat no renunciar a la condició defectuosa de l'ésser humà, no creure's immortal en l'enrenou dolç de l'elogi infinit.

Guardiola va tenir aviat una visió: la jerarquia de veritat es coneixerà, com les bones pel·lícules, quan hagin passat 15 anys. Serà llavors quan elPep Team arribarà al seu verdader valor. Quan ja no existeixi. Quan se'n parli. «Crec que d'aquí 15 anys -va dir exactament el tècnic- es parlarà de nosaltres, d'aquest equip. I llavors sabrem que vam ser un gran equip». Fa bastant temps que elPep va tenir aquesta visió, molt abans que els èxits s'acumulessin en progressió exponencial, escombrant les vitrines. Va encertar també en aquesta visió, però va fallar en el pronòstic: no han hagut de passar 15 anys per erigir una llegenda indestructible. La pel·lícula ha estat admirada a tot el món molt abans.

Deixeu-me sumar-me a l'elogi sobre elPep des d'una perspectiva una mica allunyada de l'habitual. Hi ha moltes òptiques des de les quals admirar el seu treball: els triomfs, la competitivitat, la brillantor, la riquesa tàctica, la personalitat abassegadora... Permeteu-me que renunciï a totes en l'hora del seu adéu casolà i em fixi en un detall que pot semblar menor: mai ha permès que el seu equip fes el ridícul sobre el camp; mai ha provocat vergonya aliena. Ha buscat sempre anteposar la dignitat del futbol -ni tan sols dic la del Barça, que també, és clar- a qualsevol altra intenció, i per això ha sortit sempre a competir des del respecte a l'adversari (cosa que li ha comportat incomptables crítiques, quina ironia), amb vocació ofensiva i fidelitat a una manera peculiar de jugar. No ha renunciat a si mateix, ni a les seves idees, ni en els pitjors partits, ni en les derrotes més doloroses en què no li ha sortit res bé. Ha comès errors i a vegades ha conduït malament el seu equip, però mai l'ha fet caure en el ridícul, mai ha permès que els aficionats s'avergonyissin d'ell.

Notícies relacionades

«Si em dius adéu...»

Regal de Messi

Sí, ha construït un equip de pel·lícula, del qual es parlarà durant molt temps. Va trobar un grup de talentosos i els ha transformat en un equip d'indomables que ha vençut fins i tot el rival més perillós de tots: l'atzar. Quan va arribar al vestidor,Messi feia de mitjana 10 gols a la Lliga. Ara, quan el deixa,Leo ja va pels 50. L'entrenador hi ha tingut molt a veure, ja que va decidir crear l'ecosistema saludable perquèMessi es transformés en extraterrestre.

Un cop construïda la seva llegenda,Maradona va deixar de serMaradona per als argentins i va ser per sempre el Diego. Per a nosaltres,Guardiolaha deixat de serGuardiolai serà el Pep. Ara, d'aquí 15 anys i per sempre.