Regal de Messi

U n parella de gols d'Etoo van inaugurar l'era Guardiola al Camp Nou i un pòquer de Messi la va tancar a l'estadi, a l'espera del comiat definitiu amb la final de la Copa del Rei. El golejador del passat, el nexe d'unió amb l'etapa de Rijkaard, i el del present i el futur van plasmar la voluntat ofensiva i festiva d'un equip inoblidable. El Barça ha entrat en una altra dimensió futbolística de la mà del seu entrenador, històrica, irreal gairebé, i ho va certificar Messi, el gran líder, que amb el pòquer d'ahir es va disparar fins als 50 gols a la Lliga i 72 en la temporada. Amb perdó, unaputa barbaritat. De ciència-ficció.

Tant de ciència-ficció com la clarividència que han adquirit els àrbitres tan bon punt el Madrid va sentenciar la Lliga. Quatre penals a favor del Barça en dues jornades conviden a la reflexió; no perquè fossin més o menys diàfans, sinó perquè altres de molt similars i més evidents els van negar als blaugranes. El sarcasme de Guardiola de dimecres, al dir que ja no feien falta els penals al seu dia negats, com si poguessin restituir-se, fan sospitar. Fossin regalats o no els del derbi, el regal que perdurarà és el de Messi, un més, protagonista principal de la festa de Guardiola.

LA LLUM ÉS LEO / Nou gols en els tres últims partits rubriquen l'absoluta dependència del Barça de la llum que desprèn l'astre. Encara que Pinto faci una gran parada, encara que Mascherano salvi una pilota sota els pals, encara que Adriano li serveixi en safata una escapada, Messi és el principi i el final, la solució i el problema: en l'eclipsi individual de la setmana passada, l'equip va perdre la Lliga i la Champions.

Messi va pintar el derbi de golejada i va anticipar la festa de Guardiola, amb qui es va abraçar al marcar el quart gol. Per segona vegada aquest any va perpetrar un pòquer. No hi havia millor forma de preparar l'homenatge del club i de l'estadi que obtenir la victòria, i si el marcador pintava ampli i net, molt millor.

GOLEJADA TARDANA / L'assumpte es va encarrilar tard. Pochettino i l'Espanyol li van tornar a complicar la vida a Guardiola i al Barça, però no van poder combatre l'ànsia local per segellar la temporada amb la brillantor amb què va encadenar les tres anteriors. Va semblar en molts moments que els punts tenien rellevància per a la classificació, quan tot el seu valor era purament protocol·lari. Als 4 minuts Forlín ja va veure la targeta que anunciava mal temps sense que arribés a caure la tempesta, només algunes escaramusses d'un Baena histèric que va donar a entendre que buscava una cama i una targeta.

Guardiola va rebutjar la temptació d'idear una alineació al seu gust, simbòlica, recordable, com treure l'onze de gala, el que es recita de memòria, o omplir-lo amb onze jugadors del planter perquè quedés constància de la seva obra. Va ser una alineació híbrida, amb una altra oportunitat per a Montoya, una mostra de gratitud amb Keita i una empenta a Pedro perquè Del Bosque se l'emporti a l'Eurocopa.

Més sorprenent va resultar que Pochettino prescindís d'Uche o Coutinho, els homes que millor podien buscar les pessigolles al Barça. Weiss i Verdú es van veure orfes de talent per poder combinar. Ho haurien tingut pelut davant la millor defensa de la Lliga. Puyol i Mascherano no en deixen passar cap. El capità va treure tota la seva ferocitat per impedir qualsevol sobresalt.

Notícies relacionades

«Si em dius adéu...»

Guardiola serà per sempre 'el Pep'

LA PILOTA I LA BOTA / L'Espanyol havia marcat quaranta-cinc gols en tota la Lliga i Messi es presentava a la cita amb 46. Es va disparar fins a la cinquantena perquè l'equip, més que mai, s'ha conjurat perquè la falta de la Lliga i la Champions no el condicioni per guanyar el gener vinent la Pilota d'Or. La Bota d'Or ja l'acaricia.

Consagrat a aquest objectiu particular, el Barça va mirar d'embastar joc però ha perdut el fil sense l'empenta que proporciona l'ambició pels títols. En això també va haver de veure un Espanyol indiferent als fastos blaugrana, ben plantat enrere però sense presència a dalt. Tres dels quatre gols van arribar a pilota parada, signe inequívoc que va faltar futbol. No serà aquest el record de la nit en què, com moltes altres, Messi va enlluernar, però que, com en totes, des de la primera, hi va haver la sàvia mà de Guardiola.