Arancha González Laya: «S’ha de buscar una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig de la tempesta»

¿Quina diferència suposaria tenir una secretària general de l’ONU dona?

Aportaria una mirada nova, un lideratge diferent. Per a mi, el valor d’aquesta discussió és el valor de la diversitat. Crec que, en un moment en què les Nacions Unides travessen un període d’esquinç, es requereix un lideratge nou, una cosa que no haguem vist abans, el lideratge d’una dona. Fins ara, hem vist secretaris generals europeus, africans, llatinoamericans, asiàtics... el que no hem vist mai en aquest lideratge és una dona.

No obstant, ja en ocasió de l’anterior elecció, es va pensar que hi havia la possibilitat d’una secretària general dona i tot va quedar en lletra morta.

Bé, crec que no s’ha de desistir en l’afany, però cal sofisticar el missatge, [a l’explicar que] cal treballar en la recerca d’una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig d’una enorme tempesta. Necessitem aquesta perla rara, aquesta personalitat diferent, aquest lideratge nou. Aquest ha de ser el nostre argument.

¿No creu que, per al lloc de cap de l’ONU, s’hauria d’instaurar una regla de rotació per gènere, a l’estil de la que ja s’utilitza per a l’assignació de càrrecs segons àrees geogràfiques?

No hi ha a les Nacions Unides una regla [escrita] que parli de «rotació geogràfica»; és una pràctica informal, consolidada pel costum en aquests 80 anys. Però és veritat que aquesta pràctica parla d’un rotació per dotar la institució de la legitimitat que porta la diversitat [...] Se’ns acusa d’‘ideologitzar’ el càrrec de secretari general, però no es tracta d’això, es tracta que sigui representatiu del món. Una institució és legítima també quan és representativa de tota la col·lectivitat i aquí hi ha una col·lectivitat que encara no ha tingut una cara visible com a cap de les Nacions Unides. Per això, jo crec que és precisament el moment de fer-ho sense necessitat de formalitzar-ho per escrit. D’això es tracta aquesta idea de lideratge nou.

En una de les últimes Assemblees Generals de l’ONU, [l’ara sortint secretari general, Antonio Guterres] va dir que menys del 10% dels que es dirigirien en aquest fòrum eren dones. ¿Estem en un moment d’estancament i, fins i tot, de retrocés?

Sí que vivim en un moment en què hi ha un sostre de vidre i de vegades aquest sostre sembla de ciment o de formigó. I sí que n’hi ha; perquè si no no veuríem una absència tan terrible de dones en llocs de poder a nivell regional, nacional i internacional. [...] Quan un mira en l’economia, veu com les empreses que tenen més dones en els consells d’administració tenen més possibilitats d’obtenir millors resultats financers; és a dir, hi ha una correlació entre diversitat, solidesa econòmica i creixement; s’ha estudiat, però no ho acabem de traslladar als nostres sistemes polítics i crec que és important que ho traslladem als nostres sistemes polítics. Sí que hi ha un sostre de vidre, sí que hi ha vegades que aquest sostre de vidre sembla de formigó, i sí que hem de seguir amb les nostres reivindicacions, però insisteixo, com una conquesta de la societat, no només de les dones.

En efecte la sensació és que, encara el 2025, són ells els qui decideixen quan i com comencen i acaben les guerres. ¿Segons la seva opinió, quines conseqüències té per a la pau aquesta absència de dones?

A mi el que em sembla més cru al segle XXI és l’acarnissament en els conflictes amb les dones i les nenes, com les dones i les nenes són un objecte de predilecció en la més cruel de les guerres, com els homes estan fent la guerra a altres homes utilitzant les dones com a botins de guerra, ho estem veient al Sudan [...] i també hi ha una dimensió ideològica o política que disminueix les dones, que impedeix a les nenes d’acudir a l’escola i que les tracta com a ciutadanes de segona. 

No hem avançat...

Diguem que, en els conflictes, jo hi veig una forta regressió [...]. No hem avançat gaire. És molt preocupant i perillós. Això també ha de ser objecte d’una política exterior feminista.

Parlava de la menor influència de les dones en les relacions internacionals també a causa de la seva menor representativitat en la política. A Europa hem vist liderar moltes dones líders, però moltes de dreta: Thatcher, Merkel i ara Meloni, von der Leyen. ¿Hi ha més resistències a l’esquerra?

Bé, també hem vist dones d’esquerres liderant països, a Dinamarca, Finlàndia, Suècia, dones progressistes que han buscat liderar els seus països amb principis i valors. Que no dic jo que els principis i els valors del feminisme no són únics i exclusivament patrimoni de la socialdemocràcia, tot i que la socialdemocràcia posi especial èmfasi en aquests temes. [...] I, a més, també veiem homes, líders polítics enormement compromesos amb la igualtat.

Tampoc a Espanya una dona ha arribat a dalt de tot.

Torno a la idea del sostre de vidre, que és més aviat un sostre de formigó. La política és una professió particularment inhòspita per a la dona.

Sent ministra d’Afers Exteriors d’Espanya, ¿es va enfrontar a alguna dificultat específica per ser dona en taules de negociació o reunions?

Sí, és clar que hi ha una microagressió constant pel fet de ser dona. Ningú comenta que el ministre s’ha pentinat malament o que porta una jaqueta així o aixà. [...] Quan jo vaig presentar la política exterior feminista a la Comissió d’Exteriors del Congrés d’Espanya, és clar que hi va haver algun gracioset que va dir que si això significava que pintaria el ministeri de color rosa. La realitat és que hi havia qüestions molt importants sobre les quals sí que creia que calia treballar, com, per exemple, la situació de les dones en els conflictes internacionals, [la necessitat de] igualtat de les nenes en l’accés a l’educació o a l’aigua, o la formació dels nostres exèrcits i forces armades perquè, quan estiguin desplegats en missions de pau, tinguin sensibilitat respecte a aquests temes.  

¿Com es pot revertir l’absència de dones en llocs de rellevància en les relacions internacionals?

Crec que necessitem aliances d’homes i dones que comprenguin que d’això depèn també la democràcia. Per imaginar-nos un futur diferent, també per als joves, necessitem rostres diferents en els espais de decisió.

Notícies relacionades

Trump ataca posicions d’Estat Islàmic a Nigèria per la "matança de cristians"

De la clatellada dels EUA a la reducció europea: viatge a la despesa minvant en ajuda humanitària

¿És optimista o pessimista?

Ni soc optimista ni pessimista; soc activista. És clar que avui hi ha un moviment molt fort que intenta apaivagar aquestes reivindicacions qualificant-les de wokisme, d’ideologia o d’extremisme. Però no ens deixem enganyar. A poc a poc, allà on tinguem una parcel·la d’espai, continuem insistint.