L'altra por escènica

Al final, tot acaba sent un temor tràgic a haver de guanyar la Lliga, com ha fet el Barça tots aquests anys, al camp del rival, en la seva visita al Camp Nou. Per això celebraven tant els 10, els 8 o els 6 punts.

Perquè la por més gran, el que no deixa dormirJosé Mourinhoi provoca queFlorentino Pérezho consenti tot, tot, des d'aquell gest cínic, fals, hipòcrita (un més, és clar), dePepe encaixant carinyosament la mà deParadas Romeroal final del partit per després dir-li«¡fill de puta!»al túnel, fins a l'aplaudiment burleta d'Özilo el«¡tu, tu, filho de puta!»de Mou, nova versió de l'espera al pàrquing, passa per intentar, per terra, per mar i per aire, que el partit del Camp Nou no sigui decisiu, no influeixi en la Lliga, no acabi en tragèdia.

I jo ho entenc. La història diu que, cara a cara, no hi ha color. I menys ambPep Guardiolaa la banqueta, que ha guanyat nou duels, n'ha perdut un i ha empatat els altres quatre.

Notícies relacionades

La guerra de 'Mou'

A mi em cau bé

Aquesta por és el que fa sortir de polleguera Mou, que ja es veia viatjant a Barcelona, amb o sense trivot, pensant a encaixar la mà ambGuardiolai tornant a casa amb un coixí prou ampli per no importar-li perdre.

És la por del Camp Nou el que els ha deixat sense parla. Això i la seva mala educació. Així esteu, apa.