A mi em cau bé

La mirada assassina que va capturarMiguel Lorenzo la mitjanit del dimecres a la banqueta visitant de Vila-real resumeix perfectament el model d'home encarnat perMourinho.

Torni dues pàgines enrere: és la foto que domina la portadeta de la seccióPrimera Filai que hem titulatCompte amb la fera. Jo hauria preferit gos on posa fera, però a vegades cal quadrar-se davant el que és políticament correcte. Com quan t'avisen que no és convenient sumar-se a una vaga general.

Les paraules gruixudes, els escarafalls i les cares disgustades els utilitzen molt millor l'entrenador i algunes de les seves estrelles de circ.

A mi el portuguès em cau bé pel joc que dóna per mantenir viu l'enfrontament malaltís entre Madrid i Barcelona. És elClementede l'Athletic dels 80, tan antipàtic i xulo com necessari. Mou, no se'n vagi mai (del Madrid).

Notícies relacionades

La guerra de 'Mou'

L'altra por escènica

I ho paeixo encara més quan comprovo que s'ha convertit en mascota denensde 2 anys que entre les seves primeres paraules deixen anar una vegada i una altra el¿per què, per què?amb què es va fer una autocaricatura després d'aquell 0-2 de la passada Champions. Potser és virtut del zàping de l'APM o delCrackòvia.

Doncs això, que no se'n vagi mai. Quin plaer aquella mirada d'odi captada a mitjanit que avui fa riure.