El nerviosisme del líder

La guerra de 'Mou'

L'entrenador portuguès torna a les trinxeres i hi arrossega els seus jugadors

Mourinho iFlorentino Pérez,ahir en un actedel Madrid a la llotja del Bernabéu.

Mourinho iFlorentino Pérez,ahir en un actedel Madrid a la llotja del Bernabéu. / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
A. MERINO / C. F. MARCOTE
MADRID

Mourinho ha tornat al seu estat natural i el Madrid trontolla. Veure reduïda la diferència amb els blaugranes de 10 a 6 punts en tan sols dues jornades ha ficat un altre cop el conjunt blanc a les tenebres. El cost de l'empat a El Madrigal es percep car. Els jugadors tornen a sentir la pressió extrema que els inocula el seu tècnic. El portuguès torna a les coartades arbitrals mentre intenta recompondre l'equip per al partit de demà amb la Reial Societat, en què no podrà comptar amb Ramos, Pepe, Özil ni Lass, que avui seran sancionats pel Comitè de Competició, a més de l'entrenador lusità i Rui Faria, el preparador físic.

El Madrid de Mourinho no sap moure's en l'escassetat ni tampoc en l'abundància. Tant si va darrere del Barcelona com si l'avantatja en 10 punts no hi ha pau possible. El gol de Cazorla, que va reduir la diferència a vuit punts diumenge passat, va posar un nus a l'estómac deMou. I l'entrenador, lluny de mirar el gris recorregut de l'equip en partits com davant el Betis a Sevilla, el Rayo Vallecano i el Màlaga, va tornar a les trinxeres a Vila-real. Va recuperar un trivot que no utilitzava des del xoc de Copa davant el Barcelona al Bernabéu, i quan va veure que la cosa pintava malament va tornar a encendre la metxa d'una altra exhibició grollera.

23 TARGETES VERMELLES / Com que l'obsessió amb el Barça és gairebé malaltissa, al club blanc es recorda ara que Paradas Romero va permetre que Pep Guardiola i Xavi increpessin i agafessin l'assistent del partit Osasuna-Barcelona per haver anul·lat un gol a Alexis. Un tracte molt diferent, entenen, al que va patir la banqueta blanca a El Madrigal. No diuen res de Rui Faria, que va ser expulsat per quarta vegada aquesta temporada. Tampoc hi ha referència a les 23 targetes vermelles que acumula el conjunt blanc des que Mourinho es va fer càrrec de la banqueta fa una temporada i mitja.

El tècnic va demanar a El Madrigal que fos el club el que parlés. No ho va fer ahir Florentino, obligat a mirar cap a un altre costat en la presentació del Reial Madrid Resort Island, que es construirà a l'emirat àrab Ras Al-Khaimah. Va enviar, això sí, un missatge d'optimisme als aficionats que encara «patint amb els contratemps» segueixen confiant «en un equip que sempre busca la victòria i, el que és més important, no es rendeix mai».

A qui tampoc es podrà escoltar avui serà a Mourinho. Ni tan sols a Karanka, ja que el club va anunciar que no hi haurà roda de premsa després de l'entrenament d'aquesta tarda. Llavors, el tècnic portuguès ja sabrà la sanció del Comitè de Competició. Segurament, aMou li demanarà el cos culpar Casillas de la diana de Senna, una cosa similar al que va succeir amb la falta de Granero que va donar origen al gol de l'empat de Cazorla per al Màlaga.

Notícies relacionades

TORNADA A LA CRISPACIÓ / En qualsevol cas, els jugadors han tornat a prendre nota d'una situació que no és nova. Després del partit contra el Llevant i el posterior amb el Racing, els pesos pesants de la plantilla van demanar al portuguès que aparqués la crispació que va instal·lar al vestidor. A això s'hi uneix ara el missatge d'inseguretat que va enviar el tècnic als seus jugadors amb l'alineació davant el Vila-real, un equip que va arrencar el matx de dimecres passat a tres punts de les posicions de descens. El trivot o la posterior entrada d'Altintop pel lesionat Callejón, juntament amb el fet d'oblidar-se de Kaká, titular en els últims partits, ha tornat a tacar la pissarra de Mourinho a ulls de la plantilla.

Després va arribar la impotència, embolicada en una altra guerra de guerrilles liderada des de la banqueta. I els nervis i la pressió de començar a sentir l'alè del Barcelona al clatell. Això no ho assimila Mourinho, per més que el seu portaveu, Eladio Paramés, celebri l'avantatge blanc. «No puc parar de riure al mirar cap avall i veure'ls a sis punts», diu. Al Madrid pocs riuen i les cares són molt llargues.