Valverde cau a la Volta i pateix la venjança de Leipheimer

Qui no recorda Andy Schleck i Alberto Contador cantant l'Amics per sempre al Tour? Caus. M'aturo. Se t'enganxa la cadena perquè no saps canviar. Ataco. Això sí. Demano perdó. Samuel Sánchez va a terra camí del Tourmalet i ordre de parada. Al mig, Carlos Sastre dient que tots són uns porucs i que aquest no és el ciclisme que li van ensenyar.

Doncs vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i vet aquí que el conte ja s'ha fos. Torna el ciclisme del malaguanyat Laurent Fignon. El del tot s'hi val i amb plomes l'últim. ¿Caus a l'avituallament perquè la roda davantera ensopega amb un bidó ple caigut a l'asfalt? Doncs et fums, perquè tal faràs, tal trobaràs.

Ara només falta que aquest ciclisme, que es va estrenar a la París-Niça i ahir es va repetir en la segona etapa de la Volta, amb final a Girona i on el suís Michael Albasini va repetir victòria i va conservar el liderat, s'apliqui al Tour i no es quedi en les carreres d'una setmana. Tot va començar en la penúltima etapa de la Carrera del Sol. Levi Leipheimer, llavors segon de la general, es va clavar una bona pinya amb una moto. Al Movistar, és a dir, l'equip d'Alejandro Valverde, ni li va passar pel cap esperarlo (tampoc tenien per què fer-ho) i al nord-americà la caiguda li va costar el podi de Niça al qual va pujar el ciclista murcià.

El conjunt belga de l'Omega on aquest any corre Leipheimer es va venjar de Valverde. El fair play hauria d'obligar a esperar un corredor que cau a l'avituallament (Fignon, que en pau descansi, no solia aplicar aquesta teoria). És com tirar la pilota fora quan es lesiona un futbolista. Doncs ahir a la Volta, ni servei de banda, ni res de res. Xafarranxo de combat. Valverde per terra i l'Omega amb el ganivet afilat a la boca. 2.09 minuts i bona part de les il·lusions del murcià perdudes a la meta de Girona.

De poc consol li va servir a Valverde que Andy Schleck travessés la meta amb ell i que Ivan Basso encara arribés més endarrerit. Davant es va tractar l'etapa com si fos una de les jornades més èpiques de la grande boucle en temps també de Bernard Hinault o Eddy Merckx; per descomptat, amb ells davant. Tots sabien qui és Valverde i li van aplicar la teoria del sense perdó.

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

MAREJAT / Va arribar a meta marejat, i amb 20 segons més de penalització per seguir els cotxes mentre mirava de reduir la diferència. Només va atendre aquest diari. «He caigut en l'avituallament i vaig ple de cops. Ha parat tot l'equip menys Pardilla [ara millor espanyol a la general]. Ha sigut impossible enllaçar». Valverde va anar en bici a l'hotel i Jesús Hoyos, el metge del Movistar, el va atendre amb gel a la tarda.

Una vegada a l'habitació, va pensar en el que era el secret més ben guardat. ¿Per què va arribar Valverde a Barcelona dissabte quan la carrera començava dilluns? Doncs perquè allà el va esperar José Luis Laguía, tècnic del Movistar. Amb el seu cotxe el va acostar als voltants d'Andorra, a l'esquerra del Principat, on avui s'espera que nevi (l'etapa s'aguanta per un fil), on s'aixeca orgullosa la imatge de Portainé, final de l'etapa reina de la Volta 2012. Valverde volia reconèixer-la prèviament i observar els llocs on era millor atacar. Avui, si ho fa, haurà de ser al contraatac, el tot o res. D'emoció no en faltarà.