Gemma Mengual: "No sé on em portarà el camí però espero que em sorprengui"

Gemma Mengualha anunciat aquest dimecres al matí, tal com estava previst, la seva retirada de l'alta competició. Ho ha fet emocionada, constantment interrompudapel seu fill, Nil, i amb un sentiment més de felicitat que de tristesa per un esport, lanatació sincronitzada, a què s'ha dedicat durant 26 anys. "Avui és un dia molt especial per a mi, ja quetanco una etapa de la meva vida i en començo una altra. És un privilegi per a un esportista no estar sol en un dia així. Fa un mes el meu pare es va prejubilar i no tenia ni càmeres ni micros com tinc jo", ha assenyalat".

Mengual ha llegit un comunicat i després ha respost a les preguntes dels periodistes, en què ha confirmat, encara que sense definir-se, que seguiràvinculada a l'esportque l'ha catapultat a nivell mundial.

"Hem reinventat un esport"

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

La ja exesportista ha explicat que l'última vegada que va haver de viatjar li va costar molt acomiadar-se del seu fill i allà va ser on va prendre la decisió de la retirada. "Avui m'he aixecat feliç i contenta perquè em retiro no per una lesió o un problema, i perquè he practicat un esport que m'ho ha donat tot". Mengual ha agraït a la sevaentrenadora, Anna Tarrès, i a les seves companyes de l'equip olímpic l'atenció rebuda. "Hem reinventat un esport i ho hem fet amb un equip al qual encara li queden coses per demostrar. Estic contenta perquè em passa la pel·lícula de la meva vida esportiva en imatges. Recordo el primer dia, quan em va acompanyar el meu pare, i em xiulava perquè anés de pressa a canviar-me al vestidor. I després la meva mare, sopant amb mi a la cuina, on li explicava les impressions d'aquell primer entrenament".

La campiona catalana, de 34 anys, que s'ha acomiadat a Barcelona, també ha dit que mai s'hauria imaginat que guanyaria "fins i totmedalles olímpiques". "És un somni fet realitat, no per les medalles, sinó pel camí recorregut... un camí que no sé on em portarà però que espero que em sorprengui".