Cesc, gol i assistència

Cesc torna a ser feliç. No només pel seu gol al València, arribant gairebé des del darrere, des de Londres, deixant en evidència el trot de Miguel, un lateral dret gens ràpid, després de connectar-se amb el seu amic Messi amb una simple mirada. La felicitat de Cesc (15 gols i 11 assistències) no es mesurava únicament per aquest valuós gol sinó perquè va tornar a trepitjar l'àrea. Com si el llarg mes que separa el seu gol a Cornellà (un imponent cop de cap que va abatre Cristian Álvarez) al que va aconseguir davant Diego Alves hauria significat un retorn a la melancolia.

Això va semblar. Això va ser en realitat. Va ser el mateix Cesc qui va confessar:«Si no marco un gol sembla que jugo malament». El problema era, a més, que no arribava a les posicions de remat amb la frescor que tenia en un descomunal inici de temporada. Llavors, més que un interior o un totcampista o un anàrquic, com era a l'Arsenal, semblava un burocràtic volant (a vegades dretà, a vegades esquerrà), però sense l'ànima que desprèn en cada segon del seu futbol.

Ahir a la nit, però, tot va resultar diferent. Massa partits (sis), massa setmanes (un mes), massa temps sense ser Cesc. Sense ser qui és. Aquest que venia, en teoria, per tallar l'ascensió de Thiago (tots dos van coincidir de titulars davant el València) i que podia conviure amb Xavi. Per això, Cesc, un noi amb sort (al ­final va poder tornar a casa), estava exultant.«El que es mereix aquest club és estar en finals. Hi ha gent que vol desprestigiar aquesta competició, però nosaltres no. És fantàstic», va comentar l'exjugador de l'Ar­senal.

«Sabem que no teníem gairebé ningú, però a poc a poc estan tornant jugadors. La tornada d'Iniesta és fantàstica, ens dóna molta vida»,va afegir després, i tant li fa on es disputi la final amb l'Athletic.

Notícies relacionades

Nova final, nova festa

El Barça segella el pas amb dues arribades letals

«Serà una final maca, segur. Tenim un respecte enorme a l'Athletic», va recalcar Cesc després de rebre una generosa i merescuda ovació del Camp Nou. No només perquè va deixar pas a Iniesta, a qui es troba a faltar sempre, sinó perquè en el seu gol, l'1-0, va connectar amb la imatge fresca, contagiosa de les seves primeres setmanes. Va ser Cesc qui va llegir amb astúcia la immensa passada de Messi. Va ser Cesc qui va aprofitar l'únic error, potser, de Diego Alves, un porter monumental. Va dubtar un segon i Cesc, amb una dolçor exquisida, va acariciar la pilota cap a l'aire de la freda Barcelona perquè reposés sobre la xarxa valencianista.

Després del gran gol, Cesc va topar amb Diego Alves, però va descobrir amb una altra subtil passada, al primer toc, Xavi per completar un partit majestuós. No, no tan sols pel que va fer, que va ser molt, sinó perquè Cesc es va retrobar finalment amb Cesc.