El Barça reacciona

Sense mostrar la seva millor versió, amb alguna bretxa en l'ànim, menys perceptible que la que va patir Cesc en una cella, el Barça va donar símptomes de reacció als indicis de faltes de frescor que apunta i va fer un gran pas per tornar-se a plantar en la seva tercera final de Copa en quatre anys. Li tocarà acabar la feina que ahir va iniciar al Camp Nou, a l'empara dels seus, perquè es va deixar deures per als pròxims 90 minuts. Podria haver resolt la semifinal i no ho va fer.

Si no es podia donar per tancada l'anterior eliminatòria amb l'1-2 del Bernabéu, tampoc podria donar-se per resolt el doble duel amb el València. D'aquí una setmana, el Barça haurà d'afinar més la punteria. Messi va fallar un penal i Alves va rematar al pal en un segon temps de domini blaugrana després que Puyol compensés el gol inicial de Jonás.

TAPATS AL DARRERE / Al tornar a Mestalla, Guardiola va tapar el Barça tot i que es va endur un altre empat, aquest immerescut. Va tapar Pinto amb una guàrdia pretoriana, ben tancada i compacta al darrere després de l'experiència de la Lliga amb el descosit que van provocar Jordi Alba i Mathieu, la parella d'esquerrans del València que ahir van repetir. No només en l'alineació, sinó en la sagnia que van crear en el primer temps. No hi eren Keita, Xavi i Alves com llavors, sinó Puyol, Cesc i Cuenca. Ni així. Mathieu, corrent des del darrere amb aquella gambada de migfondista que té, i Alba, amb la seva habilitat per moure's en espais petits, van saber defensar-se bé en inferioritat i atacar de meravella. Per aquest costat va arribar el gol de Jonás, calcat als dos de la Lliga i per aquest costat no va penetrar el Barça.

Guardiola va fer bé de protegir l'equip, tractant-se de Mestalla i d'aquells símptomes d'inseguretat que deu haver detectat a l'equip. El Barça va jugar ahir a la nit sense alegries ni riscos, més centrat a gestionar el partit per a la tornada que a mostrar el seu repertori de futbol. Total, ja hi havia Messi per destapar Diego Alves. Al davanter li va faltar frescor. Per jugar i per transformar un penal. Com a Alexis, que es va plantar sol un cop davant el meta. I com Cuenca, que va deixar per a l'inventari, després de disputar amb Mathieu una jugada de fantasia digna del 23 de Michael Jordan que ha escollit ara que s'ha fet gran com a jugador del primer equip.

FALTA DE PACIÈNCIA / Sense Xavi i sense Iniesta, els dos principals referents en la construcció, la papereta va recaure en Cesc i Thiago. Entre que els falta la paciència dels seus companys i que gairebé no van trobar espais en un València molt compacte i gairebé no van distingir línies de passada, el Barça va estar lluny de l'àrea local abans del descans. L'equip no es va estirar al camp tot i alinear Cuenca i Alexis com a extrems per forçar que hi hagués metres quadrats lliures, i a Messi el van fer caure cada vegada que rebia la pilota.

FALTES QUE NO PENALITZEN / Tres faltes gairebé consecutives en les seves primeres accions van confirmar que els rivals han trobat un antídot per frenar l'argentí i el Barça. Al València no li va importar acumular targetes durant el partit. Albelda en va veure una tot just començar el segon temps i va cometre dues faltes seguides més amb la certesa que l'àrbitre no tindria nassos d'ensenyar-li la segona. Els altres el van secundar.

Notícies relacionades

Et vaig veure plorar a l’aniversari de Lamine

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

El pas pel vestidor va resultar beneficiós per al quadro blaugrana, que ja s'havia tranquil·litzat amb el gol de Puyol, el segon de córner a la Copa i segon del capità després del del Bernabéu. Messi es va despertar amb un parell de salves amenaçadores, però va ser més útil que s'oferís més per descarregar joc. El seu error en el penal (el segon que falla aquesta temporada després del que li va aturar Javi Varas al Camp Nou) no va tallar la línia ascendent que va apuntar el Barça en el segon temps.

Amb més paciència i elaboració, es va plantar a la divisòria i va tornar a tocar i tocar i el València va deixar d'acudir a totes les pressions, per cansament o per por. Thiago va agafar amb determinació la batuta cedida per Xavi i Cesc va seguir lluitant sense pilota. Fins i tot Puyol es va atrevir amb un parell de ruletes en una aventura ofensiva, com si els titubejos s'haguessin acabat.