L''altre' Barça es llueix amb una golejada

Xavi va poder ofegar ahir a la nit una de les seves grans penes. «El pitjor de jugar al Barça és que no pots disfrutar del seu futbol com a espectador», va afirmar el centrecampista fa uns dies. Doncs bé, ahir, al Camp Nou, còmodament assegut a la llotja, va poder disfrutar d'allò més amb el futbol del millor Barça de tots els temps. I això que aquest Barça, de fet, no era el Barça. ¿O sí que ho era? Pel seu joc, ni una diferència. Pels noms que el componien, totes, o gairebé totes.

Aquell altre Barça que va saltar al Camp Nou per tancar la primera fase de la Lliga de Campions tan sols va alinear cinc dels grans: Pinto, Maxwell, Fontàs, Pedro i Thiago. La resta la componien les noves estrelles de la inesgotable font de La Masia, jugadors forjats amb l'ADN blaugrana en què Guardiola té una fe cega. I pel que es va veure, és normal que sigui així. Va sortir el quasi filial vestit amb les gales de la Copa d'Europa i en mitja part es va berenar el Bate. No sé quin equip s'esperava trobar el conjunt bielorús davant l'absència de tants titulars, però el que van poder comprovar els seus jugadors és que aquells xavals són gairebé tan bons com els seus mestres. I per a mostra, una estadística demolidora: als set minuts, el Barça tenia una possessió de la pilota del 90% i el Bate no havia travessat del centre del camp. Ni el primer equip, vaja.

IDÈNTICS AUTOMATISMES / Doncs així van sortir els xavals del Miniestadi: van agafar la pilota i ja no la van deixar anar. Amb Thiago, Dos Santos i Sergi Roberto en el paper de Xavi, Busquets i Iniesta, els blaugranes van acorralar un timorat Bate, que poc es va atrevir a sortir de la cova malgrat que necessitava el triomf per classificar-se per a la Lliga Europa. Bé, més que no atrevir-se és que no ho va poder fer. El Barça va posar la seva línia de defenses a la línia mitja i va ofegar el rival. La pilota anava i venia amb precisió i sense pausa, els interiors penetraven i sortien i els extrems (Cuenca i Pedro) obrien el camp en tota la seva dimensió. Els mateixos automatismes que el primer equip però amb diferents noms.

L'allau de joc no es va traduir en el marcador com l'exhibició es mereixia. Rafinha, amb tanta classe com el seu germà Thiago, ho va provar en dues ocasions, i Cuenca, amb un poderós xut llunyà. Però va ser Sergi Roberto qui va obrir el marcador amb un col·locat xut des de dins de l'àrea.

Notícies relacionades

Madrid, seu de l’Eurobasket 2029

Cop de porta del Madrid a Modric

L'única aproximació amb cara i ulls del Bate va quedar avortada amb un deliciós detall defensiu de Bartra, que va superar un atacant amb un barret, fet d'esquena, demostrant una classe i una sang freda espectaculars. Quin tros de central que li arriba al primer equip.

REINICI DEMOLIDOR / L'inici de la segona part va ser igual de demolidora, en el joc, i, aquesta vegada sí, en el marcador. Montoya, un poderós lateral dret que no és Alves però que té poques coses a envejar-li, va marcar el segon d'un potent xut per alt després d'una assistència de Cuenca. I Pedro va fer el tercer amb un portentós cop de taló i va tancar la golejada de penal. El canari va ser aclamat pel poc públic que va anar a l'estadi, igual que Pinto. No, no és que fes cap gran aturada. De fet, va ser un espectador. El que demanava l'afició és que el meta gadità llancés el penal. Va ser el final de festa dels nens del Barça, un grup digne del campió.