El Barça remunta un gol a Màlaga i s'acomiada sense estar-se de res

Un 0-3 a Santander per començar i un 1-3 a Màlaga per acabar. Sense estar-se de res, des del principi fins al final ha estat la Lliga del Barça, que va tornar ahir a la nit a casa amb un altre rècord al sarró. Ja havia igualat dues vegades les 13 victòries a domicili que fa 15 anys es va anotar l'Atlètic i ahir, de camí a Londres, va sumar la 14. Amb una reacció d'orgull, espolsant-se la mandra pròpia de les sis de la tarda, va aixecar el marcador i va lligar el campionat com el campió que és.

Bojan va ser qui va activar el despertador de la migdiada. Es va treure de la màniga un penal i va igualar el gol de Seba en un Barça descompost i funcionarial. Seguint els passos del davanter, capità ahir, que va encendre la grada local, s'hi van sumar després Afellay i Bartra, que van deixar el Màlaga sense rèplica. El bonic adéu que pensava celebrar el club blanc-i-blau es va limitar a l'homenatge que va tributar a Francesc Arnau, que es retirava.

UN ALTRE ONZE EXPERIMENTAL / Malgrat veure's un Barça experimental, l'equip es va activar amb els al·licients que es va formular cada jugador. Entre els suplents, els exlesionats que reapareixien i els del planter que prenen mides a Primera, el Màlaga va veure un Barça de pretemporada. Un equip semblant al que es va estrenar a l'agost, quan acabat d'arribar de la gira asiàtica es va topar amb el Sevilla per dirimir la Supercopa: un equip sense força, amb la voluntat i l'encert just. Suficient, però, per emportar-se els tres punts i arribar a la cota dels 95.

Bojan va ser capital al forçar el penal de l'empat momentani, molt protestat. La grada, a més d'excitar-se d'allò més per la jugada -va fer la sensació que Clos Gómez, l'àrbitre a qui Guardiola va titllar de mentider l'any passat a Almeria, va voler congraciar-se amb el barcelonisme-, va conferir al duel un aire competitiu que fins llavors no tenia.

OBJECTIUS PARTICULARS / Era un partit inútil, de tràmit. Un mínim entreteniment per als futbolistes, cada un amb el seu objectiu particular. El de Bartra, convèncer els tècnics que es replantegin la recerca d'un central en el mercat; el d'Abidal, que ahir va exercir de central, com dos dies abans que li detectessin el tumor al fetge; el d'Adriano i Maxwell, agafar la forma per si els necessiten a Wembley. Els que tenen el lloc garantit (Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Messi i Villa) van veure el partit per la tele de pagament. Alves, molt xiulat, Mascherano i Pedro van aparèixer quan la visera de l'estadi va rebaixar la temperatura i llançava ombres damunt la gespa.

Notícies relacionades

Ronaldo marca 2 gols a l'Almeria i deixa en 40 el rècord del Pitxitxi

Guardiola: «Nova Lliga impecable»

Els que van acabar acalorats van ser els migcampistes, que fa un parell de mesos formaven la línia medul·lar del Barça B a Segona. Thiago, el més expert, va ser el més destacat. Fontàs va passar per la seva tercera demarcació en tres partits. Després de complir com a lateral i com a central, ahir va jugar com a migcentre, on va exhibir el seu bon toc. Al costat dels seus companys va formar Sergi Roberto, que va tenir l'honor d'haver estat en les quatre competicions oficials de la temporada. L'interior de Reus va ser la gran novetat de l'equip. El seu joc va créixer amb el pas dels minuts, a mesura que s'espolsava la pressió.

BUSCANT-SE LA VIDA / Amb aquest centre del camp, els davanters no podien esperar una tarda amb excés de treball. Jeffren, Afellay i Bojan es van haver de buscar la vida. Cada un va guerrejar pel seu compte. Jeffren va xutar dues faltes en el primer temps abans de demanar el canvi en el segon víctima d'una altra lesió muscular, Bojan es va inventar un penal que va transformar, celebrat de manera estrepitosa davant de la indignació de La Rosaleda, i Afellay es va treure de la màniga un xut des de fora de l'àrea. Després va aparèixer Arnau. Deu anys després d'anar-se'n del Barça, el dia que Sergi Roberto i Bartra, amb el seu gol, donaven a llum una altra generació.