El polvorí català

La Federació Catalana de Futbol torna dissabte a votar el seu president. Un total de 1.241 clubs censats elegiran entre dos candidats: Andreu Subies, vicepresident en l'última junta directiva, i el mediàtic Jaume Llauradó, un home de futbol i del Barça. Es deia que tres candidats eren massa. Per aquest motiu, Jordi Casals, l'expresident, va abandonar ahir al vespre la campanya electoral i va demanar el vot dels seus incondicionals per a la candidatura de Llauradó. La carrera electoral s'ha endurit. És més complexa. Els dos candidats no es fien de res. Ni tan sols dels seus propis avals. L'elegit estarà sis anys en el càrrec.

Hi ha massa tensió, una absoluta desunió i molts entorns, massa, en el futbol català. L'entorn de Roche, l'entorn de Roura, l'entorn de Farga, l'entorn de Campoy, l'entorn arbitral, el Barça i l'Espanyol, el mateix Joan Gaspart, la força de les delegacions territorials, el poder del futbol sala, que, s'assegura, pot decidir un president amb el seu vot gairebé unitari de 200 clubs. Els consells de Villar, les pressions polítiques i els intents d'inhabilitació d'algun candidat. Pressions i joc brut. «El reglament electoral farà que, d'entrada, tots els candidats facin trampes, i jo amb això no jugo», va afirmar al febrer Pedro Tomás, l'expresident de la LFP, després de desistir d'una altra aventura fede-

rativa.

Notícies relacionades

«No hi ha rigor. Es paguen favors»

«S'acaben els capritxos»

La catalana, amb 130.000 afiliats, és la federació més important de Catalunya. És la més forta del futbol espanyol, juntament amb l'andalusa. El futbol modest i formatiu mou prop d'un milió de persones cada cap de setmana, però la federació del carrer de Sicília està desunida des de fa molts anys, molt abans d'aquella elecció del 2005 que va anul·lar el Tribunal Català de l'Esport al detectar diverses irregularitats comeses per les dues candidatures (Jordi Roche i Jaume Roura).

Sis anys després, la catalana arriba a les urnes després de la dimissió de 15 directius de la junta de Jordi Casals (24 en un any), el 29 de desembre. El nou president haurà d'afrontar assumptes candents, com el deute de la Mutualitat (Villar ha avançat 1,4 milions); el deute de la federació, que l'oposició xifra en 3,5 milions, i Casals, en 429.652 euros; el contracte firmat per Joan Laporta, que suposaria ingressos de 750.000 euros, però que Sandro Rosell no vol pagar perquè entén que no es compleix el que es va firmar; l'enorme deute del Catalunya-Argentina, que puja a 300.000 euros; el préstec de 600.000 euros, avalat per la UFEC, que cal tornar aquest any, o la situació de Johan Cruyff com a seleccionador i la compra de cursos de la seva fundació per valor de 168.460 euros.