Chema Martínez: «El dopatge s'acaba amb càstigs a perpetuïtat»

Chema Martínez, 39 anys, afronta avui la marató de Castelló, tot i que ho fa sense treure's del cap els greus successos que persegueixen aquests dies l'atletisme espanyol amb la detenció de tota una icona per a aquest esport com és Marta Domínguez. Martínez, subcampió europeu de marató a Barcelona, aposta per un esport net i demana, per donar exemple als més joves, sancions a perpetuïtat per als que aposten pel dopatge.

-Vostè, que és un atleta d'elit, ¿com se sent en aquests moments?

-Jo sempre he tingut una visió de lluita contra el dopatge perquè segueixo creient que existeix un esport net. Sé que molts esportistes han fet trampes i en seguiran fent, però jo, sempre, m'he preocupat de mi mateix, de treballar molt i d'arribar on sóc d'una forma honesta.

-Però en alguns esports, com l'atletisme, no deixen de sortir casos de dopatge i fins i tot trames organitzades com passa ara.

-El dopatge és la gran xacra de l'esport mundial. Cada vegada s'avança més i, per això, cada vegada resulta més evident que apareguin casos de dopatge. El més trist és que un positiu ja comença a no sorprendre'ns i fins i tot deixa de ser notícia. No obstant, jo crec que quan hi ha una detenció, quan es desarticula una trama o quan apareix un cas de dopatge, s'ha de llançar un missatge efectiu i pensar que no tothom és corrupte i que no tots els esportistes d'elit es dopen.

-En el ciclisme, per desgràcia, també es conviu amb el dopatge i en el pilot se sap qui no corre net o se sospita.

-Jo també sospitava en els meus primers anys com a atleta d'alt nivell. Si un et guanyava dubtaves de la seva victòria. Però, en ocasions, aquestes sospites que en el món de l'atletisme, com en el ciclisme, també existeixen, únicament et van creant fantasmes. Tot i així, el que sí que és cert és que en l'atletisme funcionen les matemàtiques i que dos més dos sumen quatre i no sis o vuit. Per això no és normal, en molts casos, que un atleta que durant tot l'any no ha fet res aparegui de sobte a la gran cita de l'any, en la competició gran, i deixi fora de combat els altres. Llavors la sospita agafa cos.

-I ara arriba la detenció de Marta Domínguez.

-No hi ha dubte que la situació en què es troba ella i tota l'operació Llebrer és una mala notícia i una taca, sobretot ara que vivim l'època daurada de l'esport espanyol. No resulta gens saludable que una de les referències del nostre atletisme estigui sent investigada per dopatge.

-¿Aquest cas posa sota sospita tot l'atletisme espanyol?

-No té per què ser així. Podem quedar segons però no és just que es dubti de tots els atletes. Existeix un esport net de la mateixa manera que hi ha competidors corruptes. Però passa el mateix en el món de la política i les finances.

-¿Què és el que s'ha de fer per lluitar contra el dopatge amb molta més eficàcia?

-El dopatge es pot acabar si imposem sancions a perpetuïtat perquè la gent que comença a competir no tingui cap referent que hagi apostat per utilitzar substàncies prohibides.

-¿A vostè mai l'han temptat?

-Doncs la veritat és que no. Possiblement perquè saben el que penso del dopatge i perquè si algú m'ofereix alguna cosa no callaré i ho denunciaré. Una persona que es dopa perd tota la credibilitat com a atleta.

-Ha sigut també molt crític amb antics companys seus d'entrenament, com Alberto García.

-És veritat. Ell em va deixar de parlar.

Notícies relacionades

Diverses figures mundials, a la llista de Fuentes

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

-I ara surt com a inculpat en l'operació Llebrer.

-Sí, ho sé, encara que a mi els noms no m'importen gens. El que dic és que a qui roba no se'l posa a treballar en un banc, encara que apostem per la reinserció social. Sóc contundent sobre aquest tema. Quan es comet una irregularitat s'ha de rentar. Darrere de l'esport hi ha vida. Per això, jo sempre he pensat en la meva salut.