Nadal no es veu com el millor esportista espanyol de la història

L'avió que el va portar a Madrid va aterrar a les 7.30 del matí a Barajas. Mitja hora després, Rafael Nadal compareixia davant la premsa com si acabés de guanyar un partit. «Ha sigut un pas més i he de seguir millorant», deia Rafa. No obstant, els quatre pòsters que hi havia darrere seu el delataven com el setè jugador que aconsegueix el Grand Slam. Amb la mateixa senzillesa de sempre, Nadal va aparcar la seva memòria en els problemes pels quals va passar fa un any i el moment que viu ara amb l'últim dels quatre grans a la butxaca.

Rafa devia dormir prou en el vol que el va portar a Madrid. A la seva cara no hi havia empremtes que tinguessin a veure amb els canvis d'horari o una nit sense aclucar els ulls. Enfundat en un polo vermell, va aparèixer sol en una llarga taula amb les fotos que sempre va voler veure des de petit. Aquelles en què aixeca la copa de campió a l'Open d'Austràlia, Roland Garros, Wimbledon i el més recent, l'Open dels EUA.

Ni els policies de l'aeroport es van voler perdre les explicacions de Nadal. El primer que va voler fer el manacorí va ser fugir de l'estèril debat de qui és l'esportista espanyol més gran de la història. Una pregunta que a Rafa el fa posar vermell perquè el seu treball no té altres mires que superar-se cada dia. «De cap manera sóc el millor de la història. És una barbaritat. He fet un pas important en la meva carrera i els sis últims mesos han sigut inoblidables», va dir el manacorí. Quan li van insistir sobre això, Nadal encara va ser més contundent. «No puc dir que sóc el millor. Fer-ho seria d'una arrogància bastant gran per part meva. Hi ha Fernando Alonso, Pau Gasol, o el que va fer Miguel Indurain. Poder ser un dels millors seria un honor per a mi», va afegir Rafa.

ÀNSIA DE VICTÒRIA / A Nova York va desplegar un tennis de tant calibre que al quart set de la final, en què es van disputar vuit jocs (6-2), Rafa tan sols va cometre dos errors, fet gairebé inhumà que va acabar fent sortir de polleguera Djokovic. També ha canviat l'empunyadura per millorar moltíssim el servei. «Si no serveixo bé, he de jugar perfecte. El canvi va ser també pel vent i vaig servir bé des del primer dia. No sóc un jugador complet ni de bon tros. El servei sempre és la meva assignatura pendent», manté Rafa, que va sumar vuit punts directes de servei i en alguns va arribar als 217 quilòmetres per hora.

El que sí que va reiterar Nadal va ser l'estat de forma en què va arribar al torneig de Nova York. «Anteriorment no estava preparat per guanyar-lo, però he completat un cicle després d'aconseguir el torneig que m'anava pitjor i en què he tingut més problemes. Això em fa feliç, tant com l'ànsia de victòria i la il·lusió per millorar», va manifestar Nadal.

Notícies relacionades

Alcaraz, el seductor

Carlos Alcaraz: "Vorejar la perfecció em manté motivat"

RESPECTE AL RIVAL / Els que el van voler convèncer que Federer està gairebé a la reserva, no es van sortir amb la seva i van trobar la rèplica immediata en les paraules del número u del món. «No crec que s'hagi estancat. A tots ens agradaria tenir aquest estancament. Amb 29 anys ha aconseguit moltes coses. És molt difícil estar sempre al 100% i és normal tenir una petita baixada», va comentar Rafa, que va assegurar que no pensa variar la temporada per centrar-se en els quatre grans. «El tennis no és només els quatre grans», va afegir Nadal, que no perd la fam de títols i que ja pensa en el Masters de Londres com el seu següent gran ob-

jectiu.