'Purito' Rodríguez es vesteix de líder en l'infern del Ratpenat

on millor que a les portes del Ratpenat? En quin altre marc podia ser? Era el millor perquè era el seu. Joaquim Rodríguez, que ja tothom coneix com a Purito, està al capdavant de la Vuelta 2010. I ho està amb una intenció: no vol ser un líder fugaç, sinó el vencedor absolut a Madrid, el dia 19, per convertir-se en el tercer català, després de Josep Pesarrodona i Melcior Mauri, que guanya la ronda espanyola.

El gran grup de la Vuelta va tremolar de por perquè temien el Ratpenat, tant pel seu ascens com per la sinuositat del descens. I els ciclistes de la prova hi van aplicar la vella consigna de Jacques Anquetil, la seva frase lapidària: «Per guanyar el Tour (llegiu-hi, en aquest cas, la Vuelta) s'ha de pujar ràpid i baixar amb precaució». En a penes 20 minuts, així es va patir menys, el grup dels elegits es va enfrontar a l'infern del Ratpenat, animat per centenars d'aficionats que van disfrutar de valent, encara que gairebé sense temps de veure els ciclistes, en un escenari que ha de començar a formar part de l'èpica ciclista: Ratpenat, el cim que és tan difícil de pujar com de baixar. «El descens era molt perillós. Sort que no va ploure. Per això, tots vam decidir anar amb precaució». Així ho va explicar Xavi Tondo, quart de la general i segon català que aspira al triomf a Madrid.

Pel Ratpenat hi va passar destacat Imanol Erviti, el noi de Pamplona que va créixer tant com Miguel Induráin, per triomfar a la Vilanova i la Geltrú que va veure néixer el plorat Isaac Gálvez i també morir Manuel Sanroma, en un cruel esprint de la Volta a Catalunya.

I per la joia del Garraf hi va transitar controlant la Vuelta Purito Rodríguez amb el seguici dels seus ajudants del Katusha, l'equip rus que li ha donat la dosi de moral per convertir-se aquest any en una estrella del gran grup. Ho va fer sabent que ja havia pres el jersei vermell a Igor Antón pels dos segons que va bonificar en l'esprint especial de Valls, el poble de Tondo, i també de l'excorredor Miguel Ángel Iglesias, a qui l'organització va dedicar la meta volant que va convertir Purito en líder de la ronda espanyola.

LA VELLA BRONCA DE SAIZ / «Vull conservar el jersei i lluitar per guanyar la Vuelta. Però no ens tornarem bojos per defensar-lo cada dia», va explicar Purito. Que diferent del 2003 quan es va vestir amb el llavors mallot groc de líder. Li va agafar afecte al jersei. Normal. Llavors el seu director era Manolo Saiz, curiós personatge. El tècnic càntabre va voler que el jersei fos exhibit per diferents ciclistes del seu equip, l'ONCE, ja que tots estaven més o menys empatats en temps. Purito s'hi va negar. Va defensar el mallot amb les ungles. ¡Quina bronca li va costar! Tan gran, que Saiz es va negar a renovar-li el contracte.

Notícies relacionades

Alcaraz, el seductor

Carlos Alcaraz: "Vorejar la perfecció em manté motivat"

Com han canviat les coses. Llavors només era un escalador prometedor. I avui, en ruta cap a Andorra, cap a Pal, al seu escenari habitual d'entrenament, intentarà reforçar-se al capdavant de la general.

Perquè avui, com ahir, no es trobarà amb Andy Schleck. Bjarne Riis, que encara és el seu director, el tècnic que l'any que ve ho serà d'Alberto Contador, el va enganxar dilluns a altes hores de la matinada prenent cerveses en un pub irlandès de Tarragona. Es va cabrejar tant (ell segurament estava fent el mateix encara que no havia d'anar en bici l'endemà) que el va fer fora de la Vuelta. ¿Hauria passat el mateix si pensés renovar-lo o tenir-lo com a líder per a l'any que ve? No se sabrà mai.