Lluís Llach, president de l’ANC: «Salvador Illa és el senyal que l’independentisme ha tocat fons»

¿Com interpreta la reunió que Illa i Puigdemont van mantenir a Brussel·les?

Illa no va anar a veure el president a l’exili, sinó el president de Junts. És el joc habitual del món autonomista. No jutjo Puigdemont per acceptar la reunió. Però la classe política, sobretot la que forma part de l’independentisme, ha d’actuar en conseqüència a les seves creences. Potser per Puigdemont aquest pas pot acostar una posició millor per a la independència. A l’ANC ho veiem com un gest autonomista.

A la sala on es van citar no hi havia cap bandera.

És la desnacionalització que porta a terme el senyor Illa. La Casa de Catalunya a Brussel·les és plena de banderes i es van preocupar que no n’hi hagués cap, però jo no en culparia Puigdemont, perquè era un convidat. No em sorprèn res de tot això: Illa va anar a saludar el president d’un partit que necessita, i ja està. Li agrada anar a Lanzarote i fa vida íntima amb Sánchez; crec que va seguir instruccions precises. Si alguna cosa l’ha distingit sempre és l’obediència al PSOE, i així ha arribat on ha arribat.

L’ANC està en contra que els independentistes pactin amb el PSC, però no sumen majoria al Parlament.

No hi ha majoria, però no s’hauria de col·laborar gaire amb la política autonomista. El Pacte Nacional per la Llengua és un rentat de cara vergonyós. Ajuda Illa a presentar-se com un senyor de diàleg. ERC i Junts tenen la governança de l’Estat a les seves mans i han de decidir si per a la independència és millor estabilitzar o desestabilitzar.

¿Creu que haurien de trencar?

¿Alguna de les seves demandes ha sigut complerta? L’amnistia ha sigut una presa de pèl. ¿I el finançament singular? S’ha demanat que es perdoni el deute i han fet un cafè per a tothom en què Catalunya és a la cua. Haurien de trencar, o aconseguir més. El que no pot ser és que vagin cedint. Es defineixen com a independentistes i radicals, però no es correspon.

¿Per vostè no són independentistes?

L’independentisme institucional viu en un món que és una claveguera. Els partits se senten còmodes amb una llei electoral amb la qual ningú sap què vota i que fa que aquests visquin en bombolles. Llavors, ¿què és més important?: ¿el que van dir en les eleccions o mantenir les 300 persones en les direccions generals? És una mandanga, una perversió de la democràcia.

En el moment en què Junts, ERC i fins i tot la CUP han pactat amb els socialistas, ¿el procés ha acabat?

¡No! Està en marxa, però els processos són pendulars. Volíem un procés de 18 mesos, un exemple democràtic de transformació i arribar a la independència sense guerra i sense sang, però l’Estat i Europa no ho van acceptar. A partir d’aquí, la lluita institucional és dificilíssima si vols seguir les regles del sistema. Però si tens el poder, com ara a Madrid, l’has d’utilitzar de manera molt més definitiva.

Òmnium Cultural també ha negociat i ha participat en el Pacte Nacional per la Llengua.

Nosaltres no ens hem reunit mai amb Illa i no pensem fer-ho, l’ANC només treballa per a la independència. Però hi ha altres entitats independentistes com l’AMI, que són regidors de partits i als quals no podem demanar-los actituds com les nostres, o Òmnium Cultural, que treballa per a la cultura i la llengua. Entenem que digui: «Mira, fem el ridícul i a veure què en podem treure». No és el nostre problema, tenim funcions diferents. Des de la diversitat, però comprenent l’altre, tenim més força.

¿Quina ha de ser la relació amb els partits?

No ens dirigim a ells, la nostra obligació és enfortir l’independentisme. Els partits fa molt temps que van sortir de la via. Illa no ha posat l’independentisme en la situació actual, això ve d’abans, amb governs independentistes. Aquest personatge misteriós és el senyal que hem tocat fons, que més avall ja no podem anar.

¿Què han de fer els partits si el TC sentencia a favor del 25% de castellà a les aules?

Segur que faran un altre pacte extraordinari. Nosaltres farem una manifestació. Haurien d’haver actuat abans. S’havia d’aplicar la llei, i no ho han fet els independentistes. Hi ha hagut una relaxació vergonyosa. No és cert que la presència del català a les escoles sigui del 75%. En el Pacte Nacional per la Llengua no hi ha fons per als inspectors que s’haurien de mobilitzar per fer complir la llei, i no hi ha la intenció de fer-ho.

Algunes informacions apunten que Puigdemont pugui tornar el primer trimestre del 2026.

No crec que pugui tornar d’aquí tres o sis mesos. Estem molt entretinguts amb totes aquestes polítiques autonomistes i, mentrestant, el que està en indefensió són les estructures d’Estat. Es diu que el PP utilitza el poder judicial, però jo crec que és al revés: el poder judicial i la Corona utilitzen el PP. Volen provocar noves eleccions. El cop d’estat no cruent tindrà lloc, i governaran el PP i Vox. És el que vol l’Estat profund.

¿L’ANC convida Aliança Catalana a la manifestació de l’Onze de Setembre?

L’ANC no convida ningú. Si venen, com a militants independentistes, no farem res. Igual que si ve gent d’ERC.

¿Com ha d’actuar l’independentisme davant Aliança Catalana? Les eleccions municipals del 2027 seran la primera prova.

Els partits independentistes han de tenir els drets humans com a primer eix. Qui no els compleixi, per a mi no és un partit independentista. És la meva opinió, no sé si és la de l’ANC.

El manifest de l’Onze de Setembre diu que l’amnistia és un «frau», que el català a Europa és «fum» i que el traspàs de Rodalies és una «broma». Amb aquesta presentació, ¿els partits poden sentir-se cridats a acudir-hi?

¿L’amnistia no és un frau? ¿Els trens van bé? Que facin el que vulguin, no ens dirigim a ells. Ens dirigim a la gent. Cal guanyar incidència dins de la societat i convèncer-los que es mobilitzin.

Notícies relacionades

El Suprem obre judici oral al fiscal general per revelació de secrets del nòvio d’Ayuso i li imposa una fiança de 150.000 euros

Comín se suma a la recusació de Puigdemont i el TC paralitza també l'empara del tercer processat en rebel·lia del 'procés'

En els últims anys, la participació en la manifestació de l’ANC ha anat disminuint. ¿A què ho atribueix?

L’última gran manifestació va ser el 2020 a Perpinyà, a la qual van acudir 200.000 persones. La següent ja va ser un desastre. Anem a la baixa sí, però el CEO ens dona un 40% i escaig d’independentistes. Aquest percentatge és terrorífic per a qualsevol estat. Si jo fos unionista, faria el que fan, el que no faria és el que fem nosaltres.