Campions de nou encuny

El Tour de França funciona des del 1903, però fins al 1959 cap espanyol el va inscriure en el seu palmarès. AFederico Martín Bahamontes se li van tributar honors de cap d'Estat per aquella gesta inèdita. Fins al 1973 no es va repetir la sort, aquesta vegada a càrrec deLuis Ocaña.Aquesta segona victòria espa-

nyola no va tenir continuïtat fins que el 1988 va arribar el torn dePerico Delgado. A partir del segovià, els triomfs espanyols es van succeir com xurros: el següent va correspondre aMiguel Induráin, que tres anys després, el 1991, va obtenir el primer dels seus cinc consecutius. El navarrès, amo i senyor fins al 1995, va tenir enÓscar Pereiro, el 2006, el seu continuador. Darrere seu,Alberto Contador(2007) i una ratxa absolutament increïble:Carlos Sastre(2008) i una altra vegadaAlberto Contador (2009 i 2010).

Cada una d'aquestes 13 victòries espanyoles ha tingut un segell personal lligat al moment en què vivia el ciclisme i al caràcter del campió de torn. Per exemple, els triomfs deBahamontes iOcaña van ser els més èpics. El toledà i el de Conca van guanyar el Tour a base de fúria espanyola. El geni de l'Àguilava ser suficient per irrompre entre el poder francès.Luis Ocaña, per la seva part, també era ungeni, però d'índole diferent.Luis, que es va fer ciclista al quedar-se sense feina per llançar-li un martell al seu patró quan treballava d'ebenista, va utilitzar aquesta mateixa mala llet per guanyar el Tour del 73. Després arriba el 1988 i el triomf deDelgado. Va ser el de l'astúcia i el pragmatisme, que units el feien el més llest.Induráin,el gegant de les contrarellotges, la màquina perfecta, va saber acoblar-se als millors escaladors en les etapes clau de muntanya per fer-se el número u.Pereirova tenir el mèrit de saber aprofitar un regal de 30 minuts camí de Montélimar i d'aliar-se amb la fortuna. Pel que fa aSastre, va ser el més tossut. Ningú excepte ell creia que podria guanyar alguna vegada el Tour i resulta que tenia raó.

La metamorfosi

I estem ambContador.El seu primer èxit va arribar al mateix temps que es donava a conèixer internacionalment. Les seves virtuts eren l'agressivitat, la valentia i l'espectacularitat. Era el millor escalador i ho demostrava en cada ascensió atacant una i mil vegades. El 2009 la seva convivència ambLance Armstrong,amarga experiència, va propiciar el naixement d'un nouContador,més fred, més cerebral. El màxim exponent de la seva metamorfosi ha arribat aquest any, en què ha guanyat amb la calculadora a la mà en una època en què tant d'esperar el caigut, tanta prudència ifair play, han posat en boca deCarlos Sastre aquestes paraules: «Fem del ciclisme una mentida de criatures».

Notícies relacionades

Armstrong marxa deixant el seu segell

«Ara sí que m'ho crec»

El tercer Tour deContador no tan sols passarà a la història per l'esplèndid duel ambAndy. Ha estat una edició diferent, en què el ciclisme ha per-

dut part de la seva èpica, de la seva mítica i de la seva màgia per tornar-se més temperat i racional. No obstant, també s'ha guanyat alguna cosa. S'ha acabat l'era del líder invencible, incapaç de perdre. Als campions d'avui, estic parlant deContador i deSchleck, se'ls pot derrotar qualsevol dia i això els fa molt més propers i per tant més estimats.