L'hereu de Tamudo

Jesús Dátolo (Carlos Spegazzini, Argentina, 1984) ha arribat cedit a l'Espanyol per recuperar la banda esquerra periquita i fer oblidar per fi Riera i Nené. El primer fitxatge blanc-i-blau va començar a jugar a futbol amb cinc anys al Tanque i amb 11 se'n va anar a Banfield. Tenia una hora d'autocar entre casa seva i el camp i hi anava sol perquè els seus pares havien de treballar per tirar endavant els seus 10 fills.«A vegades no tenia diners per pagar el bitllet. Llavors em vaig fer amic d'un dels conductors que em deixava fer el trajecte gratis», recorda Dátolo, que no oblida el debut a la Primera Divisió argentina.«Va ser bonic perquè hi havia tota la meva família, però el partit va ser soporífer (0-0). Allà em vaig adonar que és molt i molt difícil jugar a Primera».

Boca Juniors va trucar a la seva porta dos anys després.«Van comprar el 50% de la fitxa. Si ho feia bé, comprarien la resta». No va fer una bona primera temporada. La secretaria tècnica de Boca el va voler cedir a l'inici del segon any.«Em quedo perquè sé que triomfaré», va dir. I va triomfar. Boca va comprar el 50% restant de la fitxa i el va traspassar al Nàpols.

L'extrem no va tenir sort a l'altre exequip de Maradona. El tècnic que va donar el vistiplau al traspàs va durar dos partits i al jugador li va costar adaptar-s'hi.«No és fàcil passar del futbol argentí a l'italià. A Itàlia és primordial la tàctica i a l'Argentina es decanta pel joc, encara que ho vaig fer bé en els partits que vaig jugar». El Nàpols el va cedir a l'Olympiacos i li va passar una cosa semblant. El dia que va firmar, el club feia fora Zico, l'entrenador que havia apostat per ell. Tampoc hi va jugar gaire.

Va tornar aquest any al Nàpols i es va reunir amb la direcció tècnica.«Tinc 26 anys i és hora d'explotar el meu futbol». Va pressionar el club italià, que no tenia intenció de donar-li un dorsal.«O jugo o me'n vaig». Tenia ofertes. Palerm, Stuttgart, Boca, però volia anar a l'Espanyol.«Sabia que no era un club gran, però té una plantilla jove i que vol créixer, aposta per un futbol atractiu, que té un entrenador a qui li agrada la possessió de pilota. A més, jugar una lliga tan competitiva em farà créixer com a futbolista i persona». No s'ha tallat i ha demanat el dorsal 23, el que va portar Tamudo, símbol periquito i màxim golejador de la història del club. Tant és, vol el 23.«¿Pressió? Pressió és jugar a la selecció argentina», respon. Va portar el 23 a Boca i vol repetir. Perquè al Nàpols va lluir el 15, a Grècia el 19 i a la selecció, el 22.«En el meu debut amb l'Argentina vaig marcar el gol més ràpid de la història després d'una substitució». El va tornar a cridar Maradona i va tornar a marcar.«M'elogia haver sigut a la llista de 30. M'hauria encantat jugar el Mundial, però tant de bo jugui el del Brasil», comenta.

Notícies relacionades

L’Espanyol fa oficial el fitxatge de Monchi com a director esportiu del club

Conegui la lesió (inesperada) que ha torturat Márquez tots aquests mesos

Diuen que el Nàpols no el vol per un reportatge a la revista argentina gaiRomeo Mag. Aurelio de Laurentis, president del club italià, va carregar contra ell per haver violat els drets d'imatge de la institució (llueix la samarreta del Nàpols en una foto).«Si surto en una revista gai no significa que ho sigui. Cal respectar tothom».

Una sobrecàrrega muscular li impedirà jugar el primer amistós contra el Palamós (19.00, TV-3), però espera estar bé per al començament de la Lliga.«Necessito jugar, per això estic agraït a l'Espanyol. Tinc 26 anys i no puc perdre més temps. Tant de bo recuperi a l'Espanyol el joc de Boca».