Cancellara trenca el rellotge del Tour amb el seu 'motor'

Fa setmanes que va repetint que el motor que mou la seva bicicleta està a l'interior de les seves cames i no amagat dins del quadro de la bicicleta. Fabian Cancellara, primer mallot groc del Tour 2010 i vencedor del pròleg cronometrat de Rotterdam, es va empipar quan un vídeo penjat a Youtube l'acusava d'utilitzar un giny que l'ajudava en el pedaleig. Ara ja s'ho pren en conya. Per aquest motiu, ahir al matí li va dir al seu company australià del Saxo Bank, Stuar O'Grady, que guanyaria la contrarellotge en tot just 10 minuts. «Aquest és el temps que dura la bateria de la bici».

Ha estat l'última polèmica d'un ciclisme que sempre per una raó o altra rep un cop de puny a la galta. Quina casualitat. Comença el Tour de França i als Estats Units es publica una nova entrevista de Floyd Landis en què acusa Lance Armstrong de dopatge. Té sort el texà que el seu compatriota sigui una persona poc creïble i el ciclista que ha protagonitzat el pitjor escàndol en la història del Tour, l'únic que ha estat desposseït del mallot groc per haver donat positiu.

Té sort també que els temps hagin canviat. La direcció del Tour eludeix aquests temes. Que passin desapercebuts, que ja cansen, que no esquitxi una prova que des d'ahir navega en direcció a París acompanyada del clamor popular. Quina barbaritat. Quin munt de gent apostada als carrers de Rotterdam, desafiant la pluja, des de sis hores abans que comencés el pròleg de lagrande boucle.

L'ESPECTACLE / I tot per presenciar l'estrena del màxim espectacle dalt d'una bicicleta. Una inauguració que no va defraudar gens ni mica, sobretot per l'extraordinari paper precisament d'Armstrong. Des que va tornar a la competició no aconseguia finalitzar una contrarellotge en temps semblants als que va marcar quan dominava l'imperi del Tour. Se li va escapar, per exemple, la victòria a la Volta a Suïssa, una circumstància que no s'hauria produït en temps dels seus set Tours victoriosos.

Ahir va ser quart i el millor favorit. «Si em diuen al matí que faig aquest temps ho firmo amb les dues mans», va reconèixer. Molt millor fins i tot que Alberto Contador, el principal candidat a la victòria i que ni de bon tros va defraudar malgrat cedir cinc segons amb el texà, cosa que, sens dubte, va disgustar el corredor madrileny.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Contador va ser l'últim a sortir. Per darrere de Cancellara i dos minuts després que ho hagués fet Armstrong. Sabia que havia devolar en les rectes de Rotterdam, a més de 60 quilòmetres per hora, perquè després, amb el terra mullat s'havia de frenar molt més del compte en els revolts. No era qüestió de caure per terra tot just començar.

El pròleg només era territori per desencadenar una batalla psicològica amb la recompensa d'uns quants segons. I Contador va obtenir un premi millor del que segurament s'esperava amb qui està cridat a ser el seu principal contrincant a l'alta muntanya. Andy Schleck, molt malament, va entrar en una horrorosa 122a posició, li va regalar 44 segons. Massa renda, a més d'un minut d'un Cancellara reivindicatiu: «El motor sóc jo».