John Isner guanya després d'11 hores el partit més llarg de la història del tennis

El nord-americà John Isner ha estat el guanyador del partit més llarg de la història del tennis, que s'ha acabat avui després d'11 hores i cinc minuts i després que ahir a la nit fos ajornat per falta de visibilitat quan ja havia batut el rècord, amb deu hores.

El seu rival i company durant la llarga gesta ha estat el francès Nicolas Mahut, que ha acumulat 68 jocs pels 70 del nord-americà en el cinquè set, amb una durada total que ha arribat als 491 minuts.

Han hagut de passar tres dies per decidir el vencedor d'aquest partit, Isner, que s'ha classificat per jugar en segona ronda davant l'holandès Thiemo De Bakker.

El rècord anterior, el 1989

Fins ahir, el partit més llarg era el que van jugar els nord-americans Greg Holmes i Todd Witsken en una segona ronda de Wimbledon el 1989, que també es va haver de disputar en tres jornades diferents i va durar cinc hores i 28 minuts.

Isner i Mahut han superat a més, amb escreix, els 112 jocs disputats entre els nord-americans Chalie Pasarell i Ricardo Alonso Gonzales --Pancho--, en un partit de primera ronda, com aquest, el 1969, també a Wimbledon. Aquests van sumar un total de 138 només en el cinquè set.

Més de 200 sacades directes

El número d'aces o sacades directes acumulades al llarg del partit, 215, ha estat un altre dels rècords d'Isner i Mahut, que s'enfrontaven per segona vegada en la seva carrera.

L'altra ocasió va tenir lloc en un partit de segona ronda del torneig de Queen's, també sobre herba, el 2008, quan va guanyar Nicolas Mahut per 7-5 i 6-4.

Notícies relacionades

El partit inacabable

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Aquests dos jugadors tenien anotats dos sets cadascun quan dimarts a la nit, dia en què va començar el partit, l'All England Club va decidir suspendre el partit per falta de llum i just abans del començament del cinquè set.

Al reprendre's dimecres l'enfrontament, ningú esperava poder presenciar una fita  històrica. La sorpresa i l'expectació va créixer a mesura que s'acostava al rècord de jocs disputats en un cinquè set d'un enfrontament a l'SW19, quan l'italià Pietrangeli i el iugoslau Pilic van oferir un total de 46 (24-22) en una segona ronda, també de Wimbledon, el 1962, però el que vindria després seria molt més que tot això.