Progressa adequadament

El ministre de Defensa visitava un destacament de soldats salvadorencs quan va tenir l'ocurrència de demanar, amb el seu clàssic port marcial, un crit unànime als presents: «¡Visca Hondures!», va llançar l'heroi de Perejil per sorpresa de la soldadesca, enemistada des de sempre amb els seus veïns hondurenys. Advertit

del seu error, va recular amb promptitud: «Perdó, ha sigut un lapsus», va afirmar. «Fem-ho com Déu mana».

Disculpin que hagi retrocedit fins aquest episodi nacional, però és la sensació que tinc després de la frustrant exhibició espanyola davant Hondures: tot ha estat fins ara un gran lapsus. El primer dia, perquè davant Suïssa es van cometre errors de posició que semblaven oblidats: Busquets i Xabi Alonso enganxats l'un al costat de l'altre, menjant-se el terreny i alentint el vol del cuir de tant assegurar-lo mentre Villa quedava aïllat i Del Bosque deixava la impressió de seguir un guió que no era pròpiament el seu. Ahir al vespre, un altre lapsus, però en aquest cas de punteria: tant domini, tant control del joc, tanta ocasió creada per aconseguir un resultat tan raquític...

No és que Del Bosque aïllés ahir els dubtes sobre la fermesa del seu credo, perquè va tornar a ajuntar els dos migcentres, però en aquesta ocasió va impedir que formessin en paral·lel, cosa que va donar ales a Busquets per ser el capità general dels escombriaires. Però va seguir insistint a donar-li la banda a Navas i trencar un altre dia l'esquema triomfal de l'Eurocopa: un escombriaire, un organitzador i dos volants habilidosos per associar-s'hi. El seleccionador sembla entossudit a canviar la recepta triomfadora, com volent aportar el seu segell propi per sobre del de Luis Aragonés, i després d'insistir a barrejar els dos migcentres està posant fins i tot en dubte la presència dels volants hàbils. I això és un risc tàctic excessiu.

En l'aspecte positiu, la simple presència de Torres com a referència atacant engrandeix Villa per a les seves diagonals des de l'esquerra. La suma dels factors va permetre avassallar els modestos hondurenys tot i que l'estadística d'ocasions em-

pal·lideix qualsevol disquisició: dos gols en 27 remats. Ara tocarà corregir aquest lapsus de punteria.

Notícies relacionades

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

Doble cop al Reial i a l’Atlètic

Al marge d'opinions tàctiques, els Mundials es guanyen anant de menys a més. Fins avui, Espanya sempre ha anat al revés: amb arrencada de cavall i parada de burro. Ara, la preparació física i tàctica s'ha enfocat amb molta càrrega al principi per anar aflorant la forma a mesura que avanci el torneig. Serà perfecte si es classifiquen per als vuitens perquè allà els eixos estaran greixats, les incerteses ja no tindran raó de ser i la Roja s'haurà alliberat dels seus dimonis.

Però no serà un camí planer, ¡tindria nassos!