El Nadal més estable, constant i tranquil

Si ahirRafael Nadalhagués necessitat recórrer a una marxa, o a dues més, per guanyar la final de París, les hauria trobat. El d'ahir va ser el Roland Garros que ha guanyat amb més autoritat i menys patiment. El tennista mallorquí va demostrar davantRobin Soderlingintel·ligència, constància, tranquil·litat i estabilitat, sense deixar de banda el seu tradicional i insubornable esperit de lluita. Si no perd la motivació, els seus contrincants cada vegada ho tindran pitjor.

EL RIVAL

La final de París ve gran a Soderling

Li va succeir l'any passat davant del llavors número 1, Roger Federer, i li va tornar a passar ahir davant del futur número 1,Rafael Nadal. El suecSoderlings'ha convertit en untop tenqualificadíssim, un jugador temible en gairebé tots els casos. Però les ­finals de tornejos tan grans com el de París li vénen grans. Ahir vam veure un partit molt semblant al de fa 12 mesos.Soderling va estar molt lluny de tenir possibilitats de guanyar l'enfrontament. Per aconseguir-ho, havia d'estar molt fi amb el seu servei, i la veritat és que va aconseguir molt pocs punts d'aquesta manera. I no és que les coses se li posessin molt complicades des del principi. De fet, va disposar de les primeres boles de trencament tant en el primer set com en el segon. Però al suec li falta un punt, un esglaó més, per a les finals de Grand Slam, almenys si davant té una autèntica estrella comNadal o com ho va ser l'any passatRoger Federer.

EL CAMPIÓ

Un vencedor que torna a creure en si mateix

El millor deNadal ahir va ser la seva constància i creure sempre en si mateix. No va tenir dubtes.Rafava guanyar amb intel·ligència, constància, tranquil·litat, amb un tennis molt estable. Va necessitar molt pocs punts èpics, d'aquells als quals ens tenia acostumats els primers anys al circuit, per doblegar la resistència deSoderling. I no és que Nadalno lluiti. Al contrari, lluita igual que sempre, però ja no li fan falta tantes exhibicions. El rival sap que per guanyar-li un punt ha de tirar quatre vegades a les línies, i això és molt difícil. ANadalel veig molt madur, amb menys punts d'aquells èpics que tant agraden, però amb més constància. Sembla que no faci gaire, però ho fa tot millor que mai. Ahir sobre la terra de París en va tenir prou fent serveis una mica oberts, obrir-se de dreta i guanyar així punts més fàcils amb el seu millor cop. ¿Més avorrit? Potser sí, però aquesta comoditat amb què va guanyar ahir és el millor senyal que està jugant com mai.

EL FUTUR

Hi ha número 1 per a molt de temps

Notícies relacionades

L’Espanyol s’acosta més que mai al seu somni: «Hem de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot»

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

El futur pinta molt bé per al cinc vegades campió de Roland Garros. I no només en terra, el seu territori de ­referència, en el qual és el rei indiscutible. Personalment, mentre mantingui la il·lusió i la motivació que té ara mateix, veig molt difícil que perdi el seu regnat en terra. ¿Per què? Perquè els altres, en lloc de retallar-li terreny, estan cada vegada més lluny. No veig queDjokovic, Murray o fins i totFedererhagin retallat ­diferència respecte a unNadal a qui tindrem molt de temps com a número 1. Tal com ha quedat plantejat l'any,Rafaho té molt bé. La temporada passada va ser molt intermitent per a ell, i en canvi aquesta ha superat tots els seus resultats en terra. Si no li fan mal en pista ràpida, ­serà número 1 durant bastant temps.

A més a més, ara arribarà a l'herba en plenitud de forma, tant de joc com anímicament. Està capacitat per tornar a guanyar a Wimbledon. L'única diferència respecte a Roland Garros és que, en aquest cas, no és l'únic favorit, sinó un dels quatre o cinc favorits. Que no és poca cosa. Però en herba, a més deFederer, Murray, Roddick oDjokovic,s'ha de tenir en compte els grans sacadors, que en un dia inspirat et poden fer fora.