Agustí Gasol: "El Pau era tan feliç al guanyar l'anell que quasi em fa plorar"

Amb el Pau, ja ha recorregut bona part del camí. Amb el Marc, ha tornat a l'inici, però en els dos casos les sensacions i els sentiments són semblants. La influència familiar ha estat decisiva en la carrera de les dues estrelles de la NBA i com a pare, Agustí Gasol intenta no fer distincions. Per això, s'espanta quan EL PERIÓDICO li demana que posi amb una samarreta i aquesta és la del Pau. "Espero que el Marc no m'ho tingui en compte", afirma el progenitor d'una de les sagues més importants del bàsquet espanyol.

--¿Què omple més: la tranquil.litat de veure com han encarrilat la seva vida o l'orgull de ser pare de dues estrelles?

--Que realitzin les seves il.lusions, els seus objectius, m'omple molt més que els seus èxits. Però si hi ha l'afegit que tinguin èxit professionalment, encara millor.

--La família es va traslladar amb el Pau a un nou país, deixant enrere casa, feina i amics. ¿Ha valgut la pena el sacrifici?

--Si hem de posar-ho tot en una balança, el balanç és molt positiu. Si no hi hagués esforç en la vida, no tindria tant de valor. Però sí que hi ha hagut sacrifici per part de tots. Te'n recordes de les coses que has deixat en el camí. Amics que fa temps que no has pogut veure; familiars de qui t'has distanciat. Aquesta situació et fa viure tan intensament tot i tan al dia, a un ritme tan ràpid, que a vegades no pots disfrutar les coses com a tu t'agradaria.

--El plantejament de la família Gasol va ser traslladar-se de forma provisional als EUA i, al cap d'un parell d'anys, tornar.

--No m'atreviria a dir ara quin serà el nostre futur. La realitat és que tinc dos fills que estan allà jugant, que el nostre fill petit fa vuit anys que estudia allà i que nosaltres ens hem adaptat a aquell ritme de vida tot i que jo, mentalment, estic a cavall de dos mons.

--El Pau ha viscut l'estiu de la seva vida. Primer, el títol de la NBA, i després, l'Eurobasket.

--Ha sigut espectacular. Jo crec que va acabar els play-off pletòric, molt bé físicament i mentalment, i ha tingut l'opció d'acabar l'Eurobasket amb el títol. La veritat és que als seus 29 anys veus com ha evolucionat i el que ha fet i penses: 'Déu meu, quina passada'. Porta un bon ritme. Però no és el moment de parar-se.

--El balanç resulta immillorable.

--No m'agrada mirar enrere. Fa una mica de vertigen. M'agrada molt més mirar cap endavant. A partir que ha guanyat el campionat de la NBA, que ha participat a l'All Star, que ha guanyat l'Europeu. I de la capacitat de superació que té el Pau.

--¿El sorprèn el seu fill?

--No em va sorprendre el seu rendiment en els play-off perquè sabia que era capaç de fer-ho, però sí que ho vaig disfrutar molt. Perquè sé el que va patir i va treballar. Té un desig de guanyar que converteix en el seu motor. Sempre vol estar a dalt, amb opcions. Per això ho va passar tan malament a Memphis, quan pensava que no en podria sortir.

--El Pau, a més, transmet la imatge que disfruta cada moment.

--No només jugant. Fora de la pista també s'ho passa molt bé. Fins i tot si fa un anunci vol passar-s'ho bé. Disfruta cada moment i això és molt important per al seu equilibri i per a la seva felicitat. El dia que va guanyar l'anell, i l'endemà, celebrant-ho a la ciutat, el vaig veure tan feliç que gairebé em va fer plorar.

--¿Veu els Lakers capaços de fer el mateix de la temporada passada?

--¿Per què no? Tenen equip per estar competint per les finals. L'estructura del bloc és molt semblant. A més d'Andrew Bynum i Ron Artest, dos elements que no hi eren l'any passat, un perquè no estava bé físicament i l'altre perquè acaba d'arribar.

--Per al Marc, l'Eurobasket també ha sigut un premi.

--Ell ha fet una bona temporada. L'equip té les limitacions que té, però com a individu ha aportat tot el que podia i s'ha adaptat a la situació molt bé.

--Amb Iverson i Randolph, dos jugadors que absorbeixen molta pilota, l'espera un any complicat als Grizzlies.

--Patirà perquè el club ho té complicat. Però el Marc té capacitat de sacrifici i de patiment. A mi el que em preocupa és que no disfruti. Per a un esportista és el màxim si l'equip funciona i guanya. Si no és així, la teva motivació o el teu nivell de satisfacció no poden ser els mateixos. En aquesta pretemporada, tots estàvem una mica preocupats, però les coses no estan tan malament. S'haurà de veure com encaixa Iverson, però l'entrenador està fent una bona feina i superaran les 24 victòries de la temporada passada, segur.

Notícies relacionades

Gran ensurt a La Gayola

Ter Stegen, la tornada agredolça del capità

--Per cert, el Pau fa referència cada vegada que l'hi pregunten el seu desig d'acabar la seva carrera a Barcelona. ¿Ho veu possible?

--Jo crec que és el seu desig. Que després pugui, per la situació física en què es trobi, perquè hi hagi possibilitats reals o perquè hi hagi interès també per part del club, és una altra cosa. Com a desig sé que el té. Això garantit.