Alexandra Panayotou va culminar el seu últim desafiament, 220 quilòmetres sense parar en 34 hores, a la marató de Barcelona

El fort d'Alexandra Panayotou no és córrer només. Quan estudiava Psicologia a Ginebra ja s'interessava vivament pels corrents filosò- fics. La vida i l'amor la van portar a Catalunya, i la seva filosofia de la vida i la seva capacitat de resistència --"tinc un do, i l'he d'aprofitar: he nascut per córrer", diu-- l'han portat a superar els reptes més durs. L'últim és molt fresc. Va completar la marató de Barcelona de diumenge en 4 hores, 27 minuts i 17 segons (una marca notable, a uns sis minuts el quilòmetre), però després de fer gairebé 180 quilòmetres, perquè va enllaçar a peu Palafrugell i Barcelona després d'haver corregut una altra marató sencera a la població empordanesa, en commemoració de la primera marató de Catalunya, celebrada allà el 1978. En total, 220 quilòmetres sense parar en menys de 34 hores.

"És el més dur que he fet en ma vida", va confessar a l'acabar la proesa. Ahir, ajaguda al sofà del seu pis a Sant Vicenç de Montalt (Maresme), amb els seus gossos Vito i Sheela, gairebé res indicava que venia d'un infern. Només un parell de butllofes als peus --que ella mateixa es va extirpar, amb el seu company Frank, abans de començar l'última etapa a Barcelona-- li suposaven alguna molèstia, i fins i tot va sortir a rodar un quartet d'hora per tornar a habituar el cos a l'exercici.

¿I per què Alex Panayotou, que acabada de fer 39 anys, nascuda a Irlanda de pares grecs, que va estudiar a Suïssa i que parla mitja dotzena de llengües, s'imposa reptes d'aquesta magnitud? "Veus massa sovint a la vida gent que diu que no pot i que es rendeix davant de qualsevol obstacle, que deixa de lluitar i es deixa anar. És massa fàcil abandonar quan tens un problema. La meva filosofia és que si lluites i superes un obstacle, el que ve després serà mil vegades millor", afirma la ultrafondista.

¿I per això no para de buscar-se obstacles? "No, jo no busco obstacles --puntualitza--. El que faig és posar-me reptes perquè crec que tinc un do i l'he de treballar. Sé que ho puc fer físicament i mentalment, i això em va bé perquè m'ajuda a tenir una mirada més alegre davant de la vida". Aquesta filosofia és la que l'ha ajudat a superar tots els seus desafiaments, que cada cop augmenten en intensitat. "A la vida intento centrar-me en les coses positives i a utilitzar el que tinc, no el que no tinc".

2.008

quilòmetres el 2008

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

L'any passat va començar el repte per a l'Alex, que va decidir dedicar més temps a córrer en detriment de la seva feina d'organitzadora de proves d'atletisme. Va recórrer 2.008 quilòmetres en diversos desafiaments. Primer va córrer en solitari durant 24 hores a l'estadi Serrahima de Barcelona: va arribar als 165,4 quilòmetres. Després va fer el Camí de Santiago des de la plaça de Sant Jaume: en total, 1.208 quilòmetres en 21 dies. Va establir el rècord femení de la nocturna Matagalls-Montserrat en 11 hores i 13 segons (83 quilòmetres amb 6.000 metres de desnivell acumulat). I va guanyar l'euga Kinete en els 123 quilòmetres que hi ha del monestir de Montserrat al de Ripoll, que va fer en 15 hores i 45 minuts, 15 minuts menys que l'equí.

"¿Superwoman? No, no. En tot cas, superpreparada i superben alimentada", assegura aquesta dama de ferro, que durant la seva última travessia no va pensar "ni una sola vegada" a abandonar. I això que aquesta Palafrugell-Barcelona li va costar suor, llàgrimes (va plorar diverses vegades) i sang. "L'hoste sense invitació ha arribat aquest matí", havia escrit al seu bloc el dia anterior a començar la carrera. Alex Panayotou ja està preparant el seu següent desafiament: 2.016 quilòmetres en 31 dies per promoure la candidatura olímpica de Madrid.