Valdés va cometre un altre error desafortunat en el gol de Juninho tres dies després de la seva pífia al derbi

Al Barça se li dobleguen, molt més que de costum, les mans del porter: Valdés ha encaixat dos gols estranys, un després d'un error amb el peu en el derbi, regalant una assistència a De la Peña, i un altre ahir a la nit a Lió assistint com a espectador a la nova obra de Juninho. El meta decau. I, a més, l'estrella ha perdut brillantor perquè el Messi de Lió no és el mateix de sempre. Així s'entén que l'equip de Guardiola no hagi guanyat ni un sol dels tres últims partits --empat a Sevilla, derrota amb l'Espanyol i empat amb l'O- lympique--, cosa que no havia passat en tot el curs.

Si el porter entra en dubtes i l'estrella no hi és, és lògic que el Barça tingui un problema. Per més que Pep Guardiola sortís ahir a la nit en defensa de Valdés, transformat en l'objectiu de les crítiques per quatre dies dolents. Se sap que Víctor té una gran fortalesa psicològica, només així pot resistir tant i tant de temps en un lloc tan delicat. La temporada passada, ja va viure una situació similar. I a la mateixa porteria, la del gol nord de Gerland, quan Juninho es va burlar d'ell. Ahir, també."El de Juninho és un golàs. Se l'ha de felicitar. Ni amb set porters atures aquella pilota",va dir el tècnic. Tan estudiada tenia la resposta que la va repetir en un parell d'ocasions, conscient Guardiola que s'obre, altre cop, el debat sobre la porteria.

Silenci de Víctor

A Sevilla, davant el Betis, Valdés li va donar l'empat. Les portades van ser per als gols d'Etoo, però el porter va resultar decisiu per mantenir el 2-2 final. En el derbi i a la Champions també va ser decisiu. I per a mal. Ell ho sap. Ahir a la nit, mentre el tècnic el defensava apassionadament, Valdés es va colar a l'autobús, de tornada a casa, sense obrir la boca. No en tenia ni ganes. Ni li quedaven forces. Quan es discuteix sobre la conveniència de fitxar un altre porter per estimular-lo, s'oblida que Víctor és el màxim crític de Valdés. No hi ha ningú més dur amb ell. A Messi li passa el mateix."No, no ha sigut el meu millor dia",va confessar el davanter argentí."No m'he trobat en cap moment",va afegir després.

És veritat. A Leo se'l va veure fora de si, apagat, sense empenta, amb el regat congelat, atrapat en polèmiques amb Grosso, l'expert italià que el va cosir a puntades, i enterrat físicament per Boumsong, un central amb aspecte de vigilant de seguretat d'una discoteca. Si el partit es jugués sense pilota, Boumsong seria l'individu més feliç del planeta. Messi, en canvi, no."A casa serà molt més fàcil, el millor és el resultat perquè hem reaccionat en la segona meitat",va dir.

Notícies relacionades

L’Audiència de BCN avala prorrogar el cas Negreira

El Reial Madrid i el València juguen la final de la Lliga ACB

Xiulat i esbroncat

França va venir a veure Messi, però ell no va venir. Al cap de mitja hora, després d'estar més temps a terra que dret (perquè el Lió, com l'Espanyol, sabia que si li piquen al turmell és molt menys jugador, no és estrella, és un més), el públic de Gerland s'hi va acarnissar. El va xiular, el va esbroncar cada vegada que tocava la pilota, i en moltes ocasions li va perdre el respecte. En condicions normals, això el motiva més. Ahir, no. Ni jugant primer d'extrem dret (primera meitat) ni jugant de davanter centre (segona). Una mala nit, que no va acabar malament.