Article d'Antoni Bassas: 'La censura ha tornat a la televisió'

Va succeir abans-d'ahir, durant la tranmissió del Barça- Maccabi de bàsquet. De cop i volta, els teleespectadors van veure que els jugadors es quedaven aturats i que el partit s'interrompia, però no se sabia per què, ja que l'Eurolliga, empresa organitzadora i mestressa de la realització del senyal televisiu, va decidir "punxar" un pla general del mig del camp on no passava res. I el que passava, com ja s'ha informat, és que uns simpatitzants propalestins havien saltat a la pista del Palau en protesta per la recent ofensiva israeliana a la Franja de Gaza. D'això se'n diu notícia, i d'ocultar-la se'n diu censura. L'Eurolliga, en ple segle XXI, trasmetent per una Europa on ja no queden dictadures, va comportar-se igual que es comportava la tele de l'Espanya de Franco o la Romania de Ceaucescu. Ja ho saben: quan els grisos carregaven, el realitzador odenava punxar un bonic pla del Tibidabo i el comentarista parlava del temps.

I no és que estigui a favor dels que van saltar al Palau. Penso que el joc s'ha de respectar i no s'ha d'interrompre. Però si passa alguna cosa fora del corrent, l'hem de veure. El zel comercial d'aquests negocis televisius al voltant de l'esport com ara la Champions League, la F-1 o l'Eurolliga és tal que fins i tot ens obliguen a veure-ho a la seva manera: amb els patrocinadors ben visibles i una narrativa televisiva neutra, o sigui, una tele d'estètica comercial, desproveïda de perodisme, on l'important no són els esportistes i encara menys els espectadors, sino els amos de la competició. Ja sabíem que les teles perjudicaven els que anaven al camp amb horaris impossibles. Ara, a sobre, lesionen els drets dels que ho veuen des de casa. Hi té alguna cosa a dir el Parlament Europeu?

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Parlant de marrons. Pobre Piqué. Que es prepari quan dilluns s'incorpori a la selecció espanyola. La premsa esportiva de Madrid ja té de què viure: "¿Piqué, tu ets sents espanyol?, per què creus que els teus companys del Barça van fer broma amb allò de 'Piqué espanyol'?" No tinc el dia suspicaç: l'any passat, dies abans de començar la cèlebre Eurocopa, a Cesc ("Sex" a la Meseta) van tenir la barra de preguntar-li si els jugadors catalans tenien el mateix compromís que la resta. I Xavi, un any abans de convertir-se en el millor jugador del campionat europeu, va haver de donar explicacions de per què es doblegava les mitgetes de manera que no es veien els colors de la bandera. Al temps.

Sempre és interessant el que diu Toni Nadal, oncle de Rafa Nadal. Parlant de la final de l'Open d'Austràlia, va comentar-li a l'Emilio Pérez de Rozas que als finals dels partits que van molt igualats és més important estar fort mentalment que no pas físicament. Al Barça li comencen a venir els partits de la fortalesa mental. Si jo fos en Pep, m'ho apuntaria.