Antonio García guanya les 24 Hores de Daytona i completa un doblet històric després del seu triomf a Le Mans

Resulta difícil trobar un pilot que hagi guanyat les dues proves de resistència més celebrades del calendari internacional, les 24 Hores de Le Mans, per descomptat, i les 24 Hores de Daytona, un dels mítics traçats nord-americans. Ni tan sols l'espanyol Antonio García, autor d'una gesta com aquesta, recorda gaires noms. "Em sembla que el belga Jackie Ickx sí que va aconseguir aquest curiós doblet", comenta orgullós el noi, que, diumenge passat, davant de desenes de milers d'aficionats, va enarborar la bandera espanyola entre multitud de barres i estrelles mogudes pels seus tres companys d'equip, els nord-americans David Donohue, Buddy Rice i Darren Law, que van pilotar un veloç Porsche Riley.

Graella d'enorme prestigi

García, de 28 anys, va ser, segons va reconèixer ahir Donohue, fill del mític Mark Donohue, vencedor de les 500 Milles d'Indianapolis, d'aquestes mateixes 24 Hores i mort en accident de F-1 el 1975, "un reforç d'or per al nostre equip, ja que sempre ha rodat molt, molt ràpid i la seva aportació, igual que la de Buddy, ha sigut decisiva per al triomf". Buddy Rice és, ¡atenció a la dada!, un altre dels guanyadors de les 500 Milles (2004) que competia en una carrera plena de prestigiosos i llorejats pilots de la

NASCAR i l'Indy, entre ells el popular colombià Juan Pablo Montoya, que va acabar segon, a 167 mil.lèsimes dels vencedors. Va ser, ja ho veuen, la carrera de resistència més disputada de la història. En el meridià de la prova, els nou primers cotxes estaven separats per nou segons i, al final, els quatre primers van entrar en 10 segons. Un dia corrent per guanyar per 167 mil.lèsimes de segon. "Ha sigut apassionant, divertidíssim i molt gratificant. No sabria dir si aquesta ha sigut la meva millor victòria però, per descomptat, m'he sentit la mar de feliç, molt", va assenyalar García, guanyador de les 24 Hores de Le Mans, l'any passat, pilotant un Aston Martin de la categoria GT1 que va apallissar els Corvette, grans favorits d'aquesta divisió.

Hi ha qui dirà que Antonio García és un pilot frustrat de F-1. No és cert. García és un dels grans pilots que ha ofert l'automobilisme espanyol durant l'última dècada i, encara que certament no va poder complir el seu somni de córrer en el gran circ (el 2001, quan tenia tancat el seu fitxatge amb l'equip d'Alain Prost, ni Telefónica ni Repsol el van recolzar i, l'any següent, tampoc va poder entrar a Minardi), sempre ha format part d'un grup d'elit al qual, desafortunadament, ha hagut d'enfrontar-se. El català Marc Gené va guanyar, l'any 1998, la Fórmula Nissan davant d'ell i, l'any següent, va ser el seu amic Fernando Alonso qui va aconseguir el títol. Això sí, el 2000, ja sense ells, García va conquistar aquest mateix guardó.

L'any del bicampió

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

Les vides de García i Alonso van ser inseparables durant un temps. García, campió del món i d'Europa de kàrting, un any més gran que l'asturià (28 contra 27 anys), va anar fent de pigall del pilot de Renault. I ho va fer de molt bon grat. Per això García i Alonso continuen tenint una excel.lent relació, són bons amics i algun, fins i tot, ha considerat García el millor conseller de l'asturià. "Per descomptat que em sento orgullós de l'amistat de Fernando", reitera el guanyador de Daytona, a qui el bicampió espanyol respecta enormement.

García, que va fer els seus primers passos als traçats nord-americans de la mà del nord-americà Eddie Cheveer, expilot de F-1, té previst seguir compatibilitzant aquesta temporada les seves excursions pels EUA amb les Le Mans Series pilotant un poderós Ferrari de la categoria GT2.